Fins no fa molt, la creença popular ha senyalat la Fira de Tots Sants de Cocentaina, com la més antiga de les proclamades i autoritzades al conjunt de les comarques valencianes pels reis del segle XIV. Però un document trobat pel cronista oficial de Sogorb, Rafael Martín, posa de manifest que quan Pere IV el Cerimoniós, atorgà el dret de fira a aquesta localitat de l'Alt Palància el 4 de maig de 1346, estava atorgant el privilegi més antic de l'antic regne de València i segons sembla, la segona més antiga de la resta de l'Estat.

Aquest document s'hi troba a l'Arxiu del Regne i la seua transcendència no sols radica en la data de donació, sinó també en l'aclariment del que suposava per a les comarques d'interior del País Valencià, aquest atorgament del rei Cerimoniós. El document situa la Fira de la Puríssima de Sogorb, com a la fira medieval més antiga i ha estat trobat amb motiu de la preparació de la documentació necessària perquè la Conselleria de Cultura la declare d'interés turístic autonòmic. Una sol·licitud que l'ajuntament de la vila ha donat el seu suport per unanimitat de tots els seus components.

Així doncs, el document trobat, explica com amb motiu de la celebració de la fira durant el mes de novembre, era el moment en que s'hi fixava el preu de venda del vi que havia estat recollit i treballat mesos abans. Però amés d'això els document adjunts rescatats, deixen a les clares que fins ben avançat el segle XVIII, la cita era coneguda com a Fira de Sant Martí (atorgada segon sembla en honor al fill del rei que després seria Martí l'Humà) i no com a Fira de la Puríssima, nom que disposa en l'actualitat.