Deu persones, cinc homes i cinc dones, es reuneixen després de la primera sessió d'un curs d'enologia convocat per Acció Cultural a València. Entre vins blancs, brandis i conyacs, a un d'ells se li ocorre que podrien escriure un relat autobiogràfic on el vi s'entremescle amb el sexe, dos dels tres grans plaers que esmenta n'Anselm Turmeda.

Com ens explica la protagonista, Àngels Celma, set d'aquestos improvisats autors i autores donen el seu vist-i-plau per a que el seu conte s'incloga dins d'un llibre, a l'espera d'una vuitena “a punt de confirmar”. D'aquesta manera apareix Vitis vinifera catalanoiae, de Vicent Palatsí.

El fruit de la vinya és el centre de tota l'obra. Tots els i les personatges que hi van apareixen recòrren l'ampli i ric món vitivinícola: les comunitats enòlogues, els tasts, les denominacions d'origen... Saben de vi i el gaudeixen, una sensació que es transmet al lector. De fet, com assenyala Palatsí al prefaci, s'ha de prendre “el llibre amb una sola mà, ja que l'altra hauríeu de mantenir una copa d'alguns dels deliciosos nèctars que van degotant per aquestes pàgines”. Aquestos nèctars es circumscriuen als vins sorgits de la terra catalanoparlant. Encara que la majoria de contes estan ubicats a Castelló, per les seues pàgines ens trobem fins a trenta-cinc vins provinents d'entre el Rosselló i el Carxe, la Franja de Ponent i l'Alguer. La tria no és arbitrària: és tota una selecció personal que Palatsí duu a terme, tot basant-se en les seues virtuts als sentits o bé en ser varietats escasses.