Els solistes de l'Orquestra de Cambra de la Schubertíada, conjunt que divendres vinent oferirà una actuació dirigida per Antoni Ros Marbà i la soprano Marta Matheu, han demostrat la seva qualitat oferint un programa dens, llarg, però inevitable. Quina obra pot acompanyar, en el marc de la Schubertíada, l'exquisit Septet op. 20 de Beethoven? Doncs l'Octet op. 166 D803 de Schubert. Amb les raons afegides que és una obra que Schubert va compondre, com ens recorda en el programa Miquel Alsina, per indicació del comte Ferdinand Troyer, reconegut a l'època com a excel·lent clarinetista, tot comptant amb la mateixa formació –amb un violí afegit– que li havia permès interpretar, uns anys abans, el septet de Beethoven. El septet ja s'havia estrenat el 2 d'abril de 1802 al Hofftheater de Viena. L'octet de Schubert va ser estrenat el 1824, tot just acabat de compondre, en la residència del comte Troyer ien públic tres anys més tard, l'abril de 1827. Gairebé dues hores de música tot plegat.

Els solistes van emprendre amb molta empenta el septet de Beethoven i vam gaudir de grans moments expressius, com ara el de la clarinetista Ona Cardona en el segon moviment Adagio cantabile, amb un fraseig ben secundat pels altres instruments i, en canvi, una mica convencional en el moviment més conegut, el Tempo di minuetto, tan utilitzat pel mateix Beethoven en altres obres. L'octet de Schubert va impressionar menys però els joves músics van saber dibuixar l'escapatòria que el compositor, tot conservant la paleta instrumental, va trobar al model beethovenià i a les indicacions de Troyer: confegir una obra de música popular a l'estil del septet mencionat.

Els solistes procedents de diverses orquestres de renom tant d'aquí com d'altres països, van acreditar la qualitat de les noves generacions també comprovada, el mes de juliol i amb integrants diferents, en els concerts de cambra dels Músics en Residència amb què el festival d'Alella ens obsequia cada estiu.