Tortosa es va tornar a abocar al carrer en una altra demostració de passió i devoció per la seva patrona, la Mare de Déu de la Cinta, que va ser passejada i llorejada pels carrers de la ciutat en el dia gran d'una festa que enguany s'ha vist escurçada per la raó que tothom ja sap i que m'estalviaré d'anomenar. Si l'Ajuntament s'ha vist obligat a escapçar la festa, el que s'ha mantingut intacte és el seguiment que se'n fa, i més si es tracta de la sortida de la Cinta i de la seva relíquia. Com mana la tradició, part del seguici va sortir des de la catedral. Ho va fer el solemne, amb la banda de música de Tortosa, la Lira Ampostina, les pubilles, les pubilletes, la reina i la reina infantil, el gros religiós amb el bisbe i la resta d'autoritats, entre les quals va emergir la figura del molt honorable Artur Mas. El president va estar convidat a portar l'estendard principal de la Reial Arxiconfraria de la Cinta, una tasca que li va confiar el majordom en cap, Josep Maria Franquet. Com era de preveure, la imatge del màxim responsable polític del país com a abanderat d'una de les institucions més emblemàtiques de la ciutat –se'n diu pendonista– va ser l'objectiu dels reporters gràfics, àvids de captar la millor instantània. Mas podia designar dos borlistes –diguem-ne, ajudants– i va triar el secretari del govern, Germà Gordó, i el tortosí Frederic Borràs i Pàmies, professor de la Universitat de Barcelona.

Tractant-se del dia gran dels festejos, la patrona va tenir l'emparament de tots els elements del seguici tortosí. Els gegants, el bou, la cucafera i la cucafereta, la mula i un ampli reguitzell de nanos i capgrossos, que s'havien unit al seguici just abans d'arribar a Sant Blai, van repartir bonhomia a esquerra i dreta, provocant el somriure i la felicitat instantània entre els xiquets i les xiquetes que els esperaven amb impaciència. La solemnitat, tret bàsic i fonamental de la processó, va presidir la tarda, en què, sens dubte, la presència de Mas va afegir interès a una cita ineludible del bon tortosí. Un cop fet el recorregut pel carrer de la Rosa Nova, Bonaire, Sant Blai, la marxa va aparèixer a l'avinguda Generalitat per la plaça Alfons XII. Una via ampla va servir per atorgar majestuositat i perquè la ciutadania pogués tenir una visió privilegiada de qui participava. També com estableixen els cànons, la patrona de tots els tortosins i tortosines va tornar a ser dipositada a casa seva, a la catedral. La passió per la Cinta, altre cop ratificada.