Lector de poesia, amant de la música, escriptor ocasional, gran conversador, escultor i, sobretot, pintor, intèrpret pulcre i emocionat del paisatge de l'Empordanet, que va convertir en el motiu permanent de la seva obra, Joan Fuster i Gimpera va morir diumenge passat a la seva Torroella natal, als 94 anys. Tot i que va rebre les primeres orientacions artístiques dels pintors Josep M. Mascort i Ramon Reig, Fuster es va considerar sempre un autodidacte, probablement perquè el seu enginy, la seva capacitat d'inventiva, suplia amb escreix els límits de les ensenyances acadèmiques convencionals. Amb aquest desig d'experimentació, va crear un moviment propi, batejat com estrambotisme, un surrealisme molt personal, tenyit d'elements màgics i poètics. Tot i aquest component juganer i atramuntanat, Fuster, nascut el 1917, és apreciat sobretot pels seus paisatges empordanesos, en especial els que va pintar a l'aquarel·la, que revelen un profund coneixement de l'ofici i una obsessió per transmetre l'atmosfera del lloc, la transparència del cel, l'olor del camp i del mar, la resplendor lluminosa de cada estació de l'any, de cada hora del dia, com el seu admirat Turner. Actiu fins al final, amb 92 anys, el gener del 2009, encara va protagonitzar una visitada exposició al Museu de la Mediterrània de Torroella, La musculatura de l'Empordanet, en què proclamava el deute de gratitud amb el seu paisatge: “L'Empordanet, terra de prodigis, ha donat forma, volum i color a les meves pintures, i en elles he intentat copsar la força de la seva musculatura”.