La plaça del jazz

L'antiga plaça Rius i Taulet, recentment rebatejada plaça de la Vila de Gràcia i popularment coneguda com “la plaça del rellotge”, també es podria reivindicar com la plaça del jazz. Ja fa 21 anys que l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) celebra cada setembre un cicle d'actuacions que serveix de plataforma perquè una àmplia diversitat de les formacions jazzístiques del país mostrin les seves credencials. Al llarg d'aquest període la iniciativa ha anat funcionant i el cartell ha anat ampliant el seu radi d'acció per diferents clubs i escenaris de Barcelona i de fora de la ciutat. L'espai, que sempre s'ha mantingut fix i que és el referent de la mostra, és aquesta plaça on durant els quatre diumenges de setembre els aficionats, curiosos o passavolants poden amenitzar el seu vermut amb unes gotes de jazz. De vegades, però, hi ha el perill que un s'oblidi de l'aperitiu i de la lectura de la premsa dominical quan allò que succeeix a la tarima el captiva de tal manera que li segresta tota l'atenció.

Això és el que es va viure el primer diumenge d'actuació. El primer KO el va provocar l'impressionant duo que han establert el pianista Marco Mezquida i el flautista Pablo Selnik. Ja tenen el disc a punt, una meravella que no convé perdre's. Després del gust poderós del jazz criança va arribar un gran reserva a les mans del saxofonista Eladio Reinón, els germans Rossy –Mario al contrabaix i Jordi a la bateria, com en els vells temps– i Jaume Llombart a la guitarra. A la festa s'hi va acabar afegint la trompeta cada dia més entonada de l'adolescent Fèlix Rossy. Només va faltar el repic de campanes.