Organitzat pel Muhba (Museu d'Història de Barcelona) s'ofereix una visita guiada per un dels quasi 2.000 refugis que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Una guia experta ens va fer reviure el drama de tots aquells ciutadans que defugien l'experiment cruel que Franco i els seus aliats alemanys i italians van voler fer a Barcelona: bombardejar, per primera vegada a la història, la població civil.

Després de la visita, Oriol Romaní va muntar un discurs, ple d'exemples, per interpretar la música que es feia a la ciutat en aquella època. Va començar amb When day is done, de Benny Carter, per rememorar la visita del primer gran del jazz a Barcelona el gener del 1936. Per commemorar el festival de la Societat Internacional de la Música Contemporània que va dur a Barcelona compositors notables va interpretar un monòleg de Krenek. Rememorant Pau Casals per les seves relacions amb l'Associació Obrera de Concerts, va tocar l'Allemande de la Segona Suite per a violoncel de Bach. Tot evocant la descripció que fa de Barcelona Orwell, en què la gent intentava fer vida normal, van tocar el tango Adiós muchachos i la cançó de Jacques Charles, Mon homme. Per recordar la vida difícil dels catòlics republicans i evocant Artur Martorell i Carrasco i Formiguera, va entonar al clarinet un Kyrie gregorià. La pervivència de la cançó popular va permetre interpretar La presó de Tremp i un Galop de cortesia. Van acabar rememorant Raimon Galí –oficial republicà a qui van estar a prop de pelar perquè escoltava Bach– amb l'ària de la Suite en Re. Tot exquisit. Repeteixen encara dimarts 13.