Cinc anys han estat suficients per poder presumir de l'èxit de les cases de la música, un matrimoni feliç entre institucions públiques i empreses privades que ha gestat un projecte de formació, creació, exhibició i difusió musical en cinc sales conxorxades: el Clap de Mataró, El Vapor de Terrassa, la Stroika de Manresa, la Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat i La Mirona de Salt. “Que si han tingut alguna cosa a veure amb el vigorós esclat musical del país?, moltíssim!”, exclama Jordi Herreruela, responsable d'aquesta xarxa.

Amb les penúries econòmiques actuals –la Generalitat, via ICIC, ha reduït d'un 10% la seva aportació–, no s'obriran més llars a curt i mitjà termini. Però el projecte, que s'ha exportat al País Basc i té tentacles transpirinencs, entre altres, a la Catalunya del Nord i Occitània (amb finançament de la UE), creixerà en concepte per oferir més empar al talent musical. Amb ambició de lideratge, els artífexs de les cases de la música volen impulsar una federació catalana de músics amateurs: “El problema és greu, perquè a Catalunya la majoria de músics són amateurs i no tenen cap cobertura legal.” Segons Herreruela, que veu perfectament factible aplicar el model dels esportistes, hi ha “músics que canten en corals, o que actuen en grups emergents, que no cobren per actuar o que cobren quantitats molt petites”. La idea és que els músics es puguin associar voluntàriament a la federació i, amb el pagament d'una petita quota anual, tinguin una assegurança que els cobreixi legalment quan actuïn en concerts no retribuïts.

Un altre dels projectes més o menys immediat de les cases de la música és la creació d'un segell discogràfic d'autoedició. El servei oferirà als músics la possibilitat d'autoeditar les seves còpies en format CD i d'introduir els seus temes en els principals canals de distribució digital. A més, se'ls orientarà pel que fa a la gestió de la seva música enregistrada.