Respirava tan fatigosament, que Lisa Fittko, la dona que va ajudar-lo a travessar la muntanya fugint dels nazis, va demanar-li si era imprescindible que carretegés una maleta tan pesada. “És més important que la meva vida”, va respondre Walter Benjamin, i així van continuar l'ascensió, esbufegant i en silenci, amb aquell pes mort que durant decennis alimentaria un dels més grans misteris sobre la mort del pensador alemany. L'artista garrotxina Isabel Banal recupera la imatge d'un Benjamin encorbat damunt el seu últim equipatge a l'exposició La maleta [blava] de W.B., que inaugura avui (19 h) a l'antic ajuntament de Portbou com a preàmbul del III Col·loqui Internacional Walter Benjamin, que se celebrarà del 23 al 25 de setembre. Banal, que ha convertit en una topografia les traces que les persones imprimeixen en el paisatge, ha imaginat Benjamin com “una figureta carregada”, un home sol transportant la seva feixuga maleta entre les vinyes, i l'ha posada en relació amb altres figures humanes que, com Sísif, també carreguen costa amunt les seves pertinences, la seva solitud. L'exposició forma part d'un cicle comissariat pel crític d'art Eudald Camps en què diversos artistes són invitats a reflexionar sobre l'escultura dels Passatges, de Dani Karavan.