La família i l'univers
Avui s'estrena ‘El árbol de la vida', l'esperat retorn de Terrence Malick
Hi ha motius més que justificats per parlar d'El árbol de la vida en termes d'esperat retorn o de gran expectació. Cinquè llargmetratge de Terrence Malick en més de quaranta anys de carrera, amb dues estrelles de la talla de Brad Pitt i Sean Penn en el repartiment, va arribar al festival de Canes després d'un llarg camí (i del fals rumor que hi arribaria l'any passat), i es va revelar com una pel·lícula llarga, ambiciosa i d'imatges espectaculars; la història d'una família nord-americana dels anys cinquanta que planteja reflexions filosòfiques al voltant de la vida i l'univers. El árbol de la vida va aconseguir la Palma d'Or, i avui, el mateix dia que es presenta al festival de Sant Sebastià, la pel·lícula s'estrena a tot l'Estat.
Tanta expectació, però, deuria afegir llenya al foc de la llegendària timidesa de Terrence Malick, que no es va deixar veure públicament a Canes. Brad Pitt, protagonista i coproductor del film, va ser-ne el gran ambaixador i, com si volgués mostrar una imatge en consonància amb l'ambició intel·lectual i artística d'El árbol de la vida, va estar més comunicatiu i reflexiu del que és habitual. “Em va sorprendre molt la seva estructura –va dir–, aquest enginyós maridatge entre el nivell micro i el macro.”
Plantejar preguntes
També el van atreure les reflexions que planteja la pel·lícula: “Vaig ser educat en la religió cristiana i, quan era jove, em feia moltes preguntes que es plantegen a la pel·lícula.” Per ell, El árbol de la vida parla “del que significa la infantesa, el fet de fer-se grans i decidir qui seràs quan et converteixis en un adult”.
El árbol de la vida té una estructura fragmentada que alterna el retrat d'una família d'un poble de Texas als anys cinquanta (Pitt encarna un pare estricte i frustrat), amb imatges de la natura i l'univers. Pren el punt de vista d'un dels fills de Pitt a la ficció, que també apareix, ja gran, encarnat per Sean Penn.
Rodada a partir de la improvisació i la captura de moments més que de la construcció acurada d'escenes, la pel·lícula transita de la intimitat de la família al cosmos, metafòricament connectats per l'arbre de la vida (des de la soca fins a les fulles). També és comparable a una peça simfònica, amb solos i grans moviments amb tota l'orquestra.
La importància de la banda sonora connecta aquesta pel·lícula amb 2001, una odissea en l'espai, amb la qual comparteix molt més que reflexions filosòfiques: Terrence Malick ha tingut la col·laboració del llegendari Douglas Trumbull, responsable dels efectes visuals del clàssic de Stanley Kubrick, per al disseny de l'estil visual del film.