L'escriptor i toponimista Ramon Amigó va morir ahir als 86 anys en no superar la intervenció quirúrgica a què va ser sotmès dimecres passat. Amigó, nascut a Reus l'any 1925, va ser deixeble i col·laborador de Joan Coromines i l'artífex que el Camp de Tarragona sigui actualment la zona de Catalunya on s'han elaborat més estudis sobre els noms de lloc i de persona.
Creu de Sant Jordi, medalla d'or de la ciutat de Reus i soci d'honor del Centre de Lectura de Reus, entitat que va presidir de 1973 a 1975, Ramon Amigó era membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i vicepresident de la Societat Onomàstica de Catalunya. El director de l'oficina d'onomàstica de l'IEC, Josep Moran, va destacar ahir la gran feina que l'estudiós reusenc va fer en els camps de la lingüística i, sobretot, en l'estudi dels noms de persona i de lloc: “Va ser el mestre de tota una generació d'erudits en onomàstica del Camp de Tarragona. Va destacar per la seva rigorositat en el treball i la seva generositat.” Moran es va mostrar sorprès per la sobtada mort d'Amigó: “Divendres passat, el Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques que es va celebrar a Barcelona li va retre un homenatge. Ell va ser-hi present i res ens va fer pensar en un desenllaç tan ràpid.”
La mateix sorpresa que ahir va causar a Reus, la seva ciutat, on Amigó, de formació autodidacta, era una personalitat cultural de referència i exemple de treball rigorós, constant i auster de lluita per la supervivència de la llengua. Va ser professor i corrector de català, activista de la vida associativa (en concret de l'excursionisme, on va seguir l'empremta de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies, membres destacats del noucentisme reusenc) i editor de treballs d'altres a través
de l'Associació d'Estudis Reusencs. La seva àmplia bibliografia no inclou només els estudis d'onomàstica de poblacions com ara Reus, la Mussara, Constantí, Castellvell del Camp, Almoster, Vila-seca, Prades, Vilallonga de Ter i Cornudella, sinó també guies excursionistes i assajos de temàtica diversa. L'ultim llibre que va publicar, l'abril d'enguany, va ser Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país (Rafael Dalmau, Editor). Des de la seva casa
del carrer de la Vicaria de Reus, Ramon Amigó va exercir al llarg dels anys un mestratge generós de generacions d'estudiosos, literats i historiadors no tan sols de les comarques de Tarragona, sinó de tots els Països Catalans. “Ramon Amigó constitueix un exemple perfecte d'un fenomen que no ha estat estrany en la nostra cultura: l'aparició d'estudiosos que, en l'àrea de la llengua i la filologia catalanes, han generat coneixement científic fora de l'àmbit estrictament universitari”, va escriure Jordi Ginebra, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, en el pròleg d'Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país.
