Jaume Gil, el director del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (Ficma), es preguntava si Catalunya té una personalitat amb el carisma de Robert Redford, l'ànima del Sundance, per liderar un festival d'esperit (i, sobretot, d'èxit) semblant. La resposta era que no, que no la té. El Sundance, el festival de cine independent més important del món, és des d'ahir l'exemple a seguir pels certàmens cinematogràfics catalans. Ja ho era abans, és clar, però ahir es va donar el tret de sortida a l'operació amb un primer debat que va mobilitzar la Coordinadora de Festivals de Cinema i Vídeo de Catalunya (Ci & Vi) –que agrupa vint-i-cinc festivals–, l'Acadèmia del Cinema Català i el Ficma, que s'està celebrant aquesta dies al Prat de Llobregat.

A través del FICMA, s'estan treballant des de fa anys vincles amb el festival nord-americà, que ahir en el debat va estar representat pel realitzador Mat Hames, el qual va explicar com la seva última pel·lícula, Fighting Golliat, produïda pel Redford Center, ha aconseguit estendre's com una taca d'oli per les pantalles de tot el món –i al Ficma per primer cop a Europa. Als responsables dels festivals catalans, que veuen amb tristesa i frustració el fet que la majoria de produccions no tenen vida més enllà dels seus certàmens, amb l'experiència de Hames se'ls va fer la boca aigua. «Els festivals catalans acaben sent l'única i l'última pantalla», es lamentava ahir Carlos Rodríguez Ríos, president del Ci & Vi i codirector del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (Baff). La gran botiga d'internet ha guanyat tant de terreny als festivals que el dilema que tenen avui és desolador: són els festivals, únicament, esdeveniments en què es projecten i es premien pel·lícules?

La distància entre la indústria i els festivals és un abisme, coincideixen a dir tots. Però Hames també els va donar la fórmula de supervivència i èxit: Sundance és una gran estructura que, al costat del festival, ha evolucionat fins a arribar a gestionar canals d'exhibició propis (com ara un canal de televisió) que fan que la promoció de les produccions no sigui tan efímera (just els dies específics del festival).

Per Lluís Valentí, secretari de l'Acadèmia del Cinema Català i director del Festival de Cinema de Girona, una de les grans virtuts del Sundance és que parteix de la idea, de l'embrió de la pel·lícula, i això l'acompanya fins al podi del triomf. «És un gran model a seguir. Tot allò que té el segell Sundance mereix una atenció. És el caçatalents més important del món, el més ben organitzat», va dir.