Creuar de punta a punta un aqüeducte romà és una experiència que, a Catalunya, tan sols es pot posar en pràctica al pont de les Ferreres o del Diable de Tarragona. Des d'ahir, aquest monument que van alçar els romans en ple segle I abans de Crist torna a estar obert al públic després de tres anys de bastides i d'un treball detallista de restauració que ha obligat durant tot aquest temps a tancar-lo als visitants.
Les obres, amb un cost de dos milions d'euros, han permès, a més de garantir-ne la conservació i l'estabilitat, millorar la seguretat del pas per la part de dalt aixecant poc més d'un metre els seus murs superiors, una opció que no ha agradat a tothom (entre els contraris, hi ha la Reial Societat Arqueològica Tarraconense), però que els responsables del projecte defensen com a documentada històricament. “Vam comparar les dimensions del canal per on circula l'aigua amb el d'altres ponts romans, i com a resultat vam obtenir unes mides que coincidien amb les que garanteixen la seguretat de les persones”, va detallar ahir Joan Albert Adell, el director de l'obra.
De fet, l'estructura de pedra que antigament coronava la zona de pas de l'aqüeducte era fruit de l'altra gran restauració integral a què es va sotmetre històricament el monument: la realitzada per l'arqueòleg Bonaventura Hernàndez Sanahuja l'any 1857, i darrerament molt malmesa. Ara s'ha optat per un canal més ample, revestit de formigó elaborat segons tècniques romanes, i que minimitza el risc de caiguda.
En la restauració, de fet, no tan sols s'han seguit criteris històrics, sinó fins i tot un estudi geològic que ha tingut en compte el tipus de pedra que calia afegir als murs. D'aquesta manera, s'ha escollit la pedra de Calafell, que per la seva composició garantia que no perjudicaria la pedra original.
“L'objectiu principal ha estat que la restauració es noti al mínim possible”, va detallar Adell. Tot i això, de treball gairebé invisible n'hi ha hagut molt: els responsables de les obres tenen comptabilitzats fins a 25.000 punts dels carreus en què s'ha hagut d'intervenir per actuar contra les patologies, com ara l'afectació de la contaminació i problemes de qualitat de la pedra, i retirar la vegetació. Tots els carreus afectats s'han registrat i ara es farà un seguiment del seu manteniment per garantir que aguantin, com a mínim, dos mil anys més.
Comentaris
Avui en un diari en l'edició de paper, he vist una foto d'una pedra que van posar al recinte de l'Aqüeducte Romà de Tarragona acabat de restaurar i m'he quedat ultra decebut i gairebé sense respiració, en veure que la inscripció que s'hi ha retolat, l'encapçala en lletres ben grans una errada del tot inadmissible: "AQUEDUCTE ROMÀ" per AQÜEDUCTE ROMÀ. Si us plau, demano a qui en tingui responsabilitat, l'esmena pertinent. És molt lamentable que hores d'ara, encara no hi hagi prou cura per a tractar la llengua correctament i especialment en un lloc públic. Gràcies.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.