Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) és un enamorat de Grècia, de la clàssica i de la moderna, aquella que ens mostren gairebé diàriament a la televisió com a màxima expressió de la crisi a la Unió Europea. Aquest dissabte farà quatre anys que va iniciar la seva intensa etapa al capdavant de l'Institut Cervantes d'Atenes, un càrrec que, en principi, només podria ocupar un any més. Prèviament, aquest doctor en filologia romànica i estudiós de la llengua grega en totes les seves variables, ja havia viscut tres anys a Creta. “Grècia és un país que m'estimo molt i estic molt satisfet de la meva experiència al Cervantes, tot i que hi estic sol, perquè tinc la família aquí, i a pesar de la situació socioeconòmica del país”, deia ahir Ayensa moments abans de començar al Caixafòrum Girona / Fontana d'Or una conferència titulada Tant de bo et vegi sota l'espasa d'un català!, més aclaridorament subtitulada La presència catalana a Bizanci en el segle XIV i el seu record en el folklore, l'art i la literatura gregues. La conferència formava part del cicle Catalunya i Grècia, un passat comú, que també coordina Ayensa, amb un gran èxit: dimarts 20 de setembre, a la conferència inaugural que va oferir Xavier Aquilué, responsable científic del Centre Iberia Graeca, les 120 places previstes van quedar petites per als 148 assistents, i ahir la gran afluència de públic per escoltar Ayensa feia preveure un altre ple desbordant. Queden encara tres conferències més i un recital, tots els dimarts d'octubre, a càrrec de Mariàngela Vilallonga, Francesc Fontbona, els traductors Joaquim Gestí i Montserrat Franquesa, i el cantautor Josep Tero.
L'èxit d'aquest cicle demostra que Grècia no ha perdut el seu poder d'atracció. “La globalització i la invasió cultural del món anglosaxó no ens han de fer perdre les nostres arrels: som el que som en bona part gràcies a Grècia. De fet, va ser Pere el Cerimoniós el primer que, en època moderna, va dir que l'Acròpolis era una obra d'art”, afirma Ayensa, que subratlla també el fet que a les comarques gironines el sentiment de proximitat a Grècia és encara més fort que en altres punts de la península, com ho evidencien Empúries i altres mostres del pas dels grecs per aquestes terres.
Iberia Graecos, a Grècia
A l'Institut Cervantes d'Atenes, Eusebi Ayensa ha promogut molts actes relacionats amb Catalunya, com ara les presentacions que es portaran a terme el març vinent a Atenes i Delfos del Centre Iberia Graeca, que té la seva seu central a l'Escala i vol potenciar la recerca i la divulgació del llegat cultural de la Grècia clàssica a la península Ibèrica i a la resta de la Mediterrània.
I tornem a la Grècia actual, la dels rescats infructuosos i les grans protestes populars contra les retallades dràstiques: “La Grècia moderna és un dels països que ha tingut una de les històries més dures del segle XX, amb les invasions dels turcs i dels alemanys, èpoques de molta misèria i fam, i el percentatge més alt de morts de la Segona Guerra Mundial. Tot això ha marcat la mentalitat col·lectiva dels grecs. Fins i tot ara, quan algú espera un nen, no el feliciten, sinó que li diuen na su zissi, és a dir, que et visqui. Jo confio que un país que ha pogut superar tot això també podrà recuperar-se de la crisi.”
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.