Un títol amb una expressió de l'himne alemany prohibida després del III Reich, “über alles!”, i tres històries sobre intolerància en un poble de Catalunya: un condemnat per violació que torna a casa, un immigrant subsaharià amb barretina que treballa de cobrador del frac i la mort d'un kosovar que havia entrat a robar en una casa amb un tret a boca de canó. El director Ramon Térmens (Joves, Negro Buenos Aires) aposta fort pel cinema social i de denúncia amb Catalunya über alles!, que s'estrena demà als cinemes. Jordi Dauder, en el seu últim treball, Joel Joan, Vicky Peña i Babou Cham són alguns dels protagonistes del film.
Què uneix aquestes tres històries?
L'ou de la serpent, que en dic jo: una certa intolerància que s'està covant a Catalunya, certa falta de respecte i certa tendència a donar les culpes als altres del que ens passa. Estem caient en paranys de creure'ns el que ens diuen i no és el camí que jo vull per a la meva Catalunya. No vull una Catalunya intolerant, xenòfoba, amb un model social que és mentida, perquè la realitat és molt més rica. En el fons és un poble obert, que respecta els drets humans.
Els últims mesos hem vist incrementada la xenofòbia en determinats discursos polítics. La seva és una pel·lícula necessària?
No vull ser tan pretensiós de dir que és necessària, però sí que és més actual que quan vam anar a Màlaga. Tinc por, però, que d'aquí a sis mesos estigui desfasada, que sigui light. On és el final del camí cap a on va Europa? No dic només Catalunya. Veig moltes ombres sobre Europa que ens estan assetjant, no només en l'àmbit financer i econòmic, també pel que fa a tolerància i valors.La pel·lícula no sé si és necessària, però és una mirada, un punt de vista, una aportació al debat per la gent que la vulgui compartir.
S'ha queixat de discriminació pel fet d'haver rodat en català. Què ha passat?
La veritat és que sí, he patit molta intolerància amb aquesta pel·lícula, que tracta precisament sobre la intolerància. No m'ho esperava tant, sincerament. Pensava que les coses estaven molt més normalitzades. La primera història va ser amb la distribuïdora. Després de tenir tres premis a Màlaga, em pensava que podríem trobar una distribuïdora de nivell u, però la primera excusa és sempre que és en català, i molts em van demanar si la doblava. La meva resposta sempre ha estat que no; aquesta pel·lícula doblada no té sentit. Això ens ha tancat moltes portes a distribuïdores i a cinemes.
A Catalunya també?
Sí, he hagut de sentir coses desagradables com ara “no voy a poner ninguna película en catalán porque lo digo yo”. Hi ha gent a la qual no interessa posar cinema en català. Que et discriminin per l'idioma és greu.
Quina importància té a la seva carrera Jordi Dauder, que ha actuat en tots els seus films?
Moltíssima, és vital. D'entrada va ser el primer actor de renom amb qui vaig parlar mai, quan preparava Joves. De seguida va intentar treure qualsevol distància entre un actor estel·lar i un director estudiant que no havia fet res. Ara venia de fer una superproducció europea, El monje, i es va posar a treballar a Catalunya über alles! amb la mateixa entrega i compromís.
Què va dir del seu paper?
Va quedar entusiasmat, tot i que en un primer moment em va dir si era boig, si era un kamikaze.Per a ell, era com si la Guerra Civil no hagués acabat, estava en lluita, cada dia, ho deia així, i portava la bandera de la República. Treballar en una pel·lícula molt política, revolucionària, en certa manera, que denuncia actituds feixistes... s'hi sumava amb un entusiasme increïble. L'únic que lamento és que no pugui estar avui aquí per disfrutar de la seva presència, coneixements, sentit de l'humor...
Comentaris
Per mi extremisme i ultra radicalisme es que existeix persones que saben que ha fet Espanya durant la seva història, matant persones i cultures i després sentint orgullosos per seu país. Després tot això, que a Catalunya existeix ni una persona qui vol parlar en llengua d'un país com això, per mi es una prova que extremisme es molt i molt present a Catalunya, potser fins i tot ha guanyat perquè són en gran part els catalans qui no hi dona cap importancia i són primers a defensar imposició de castellà a Catalunya com una cosa més normal al món.
El nacionalcatalan isme és expert en el que diu aquest director, en donar la culpa a us altres dels seus problemes, en aquest cas España.Y augmenta ia la demonització cap a la població castellnohablan te i la que no vol la senyera com la seva única bandera.Palabras com la del finlandès Niemi demostra l'existència d'un feixisme català, que només el diferencia de l'espanyol que no té armes, tancs ni Estado.Que fenòmens com PxC hagin nascut a la Catalunya profunda, i no a la Catalunya urbana castellanoparla nt demostra l'estat de feixisme que s'està vivint per una part del nacionalcatalan isme, en què els foreros de l'Avui són el màxim exponent d'intolerància, racisme i xenofobia.Pero no sou res, només una minoria rabiosa que sap que heu perdut totes les batalles, començant la de la Catalunya monolingüe.
Escriviu millor home, escrigui millor ...
Bona sort, avui dia cal una pel.lícula com aquesta, sincera, directa i sense concessions. Serà també un homenatge al Jordi Dauder, que per cert, com diu el Térmens, abans hi havia fet una pel.lícula a Europa, la francesa "El monjo", a la qual també en surt en Sergi López, té co-producció catalana i està protagonitzada per en Vincent Cassel. Una altra pel.lícula que serà igualment incòmoda per l'ultranacional isme espanyol, ja que es desenvolupa a l'Espanya de la Inquisició del segle XVII, i ja sabeu com es posa d'aquesta gent quan des de fora es parla d'aquella època, igual que quan llegeixen la Premsa catalana i no en surten com uns sants.
Que si no, recordeu com es van posar quan en Gerard Jugnot va fer "Rosa i negre", amb en Juan Diego com un sanguinari Inquisidor espanyol. Per cert, aquesta, pel seu argument, va patir problemes greus de distribució, esperem que C. Ü. A. no pateixi el mateix.
En lloc d' "Uber alles", podrien utilitzar l'expressió "Endarrera aquesta gent", que també forma part d'un himne i ens queda més propera.
Potser l'aniré a veure per això del lladre kosovar que obté el que es mereix ... La ciència ficció m'encanta. En la vida real, els lladres kosovars apallissen els propietaris, els roben tot el que poden i, si la policia aconsegueix detenir-los, amb sort compleixen un quart de la condemna, en una presó amb totes les comoditats que paguem entre tots, és clar.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.