Preferirien que la seva fos una cursa més de fons per tenir temps d'experimentar i consolidar un so propi. De moment, però, la curta trajectòria de La Iaia va a un ritme trepidant, segurament gens fàcil de pair. Els tres músics osonencs Ernest Crusats, Jordi Casadessús i Jordi Torrents intenten tocar de peus a terra i no deixar-se emportar per l'eufòria de l'èxit, tal com assegura Crusats, guitarrista i compositor del grup: “Estem començant com a banda, encara estem verds i s'ha d'anar consolidant l'estil.”

En un any han passat de ser pràcticament desconeguts a tocar a la plaça Major de Vic com uns dels cap de cartell del Mercat de Música Viva. La Iaia van guanyar el Sona 9 2010 gràcies a una maqueta que van poder gravar com a premi per haver guanyat un altre concurs i ara ja presenten el seu primer disc, Les ratlles del banyador, i fan el seu primer Petit Palau de la Música. Serà avui i inaugurant la segona edició d'un cicle de concerts com el Bandautors, “pel qual ha passat gent molt bona”, assegura el baixista de la banda, Jordi Casadessús, que també prefereix creure en “La Iaia com un projecte més a llarg termini”.

Sota un títol “tan poc transcendent per contras-tar amb la profunditat del contingut”, explicat Crusats, aquest Les ratlles de banyador ofereix una versió renovada de La Iaia amb una dotzena de temes, la majoria dels quals, nous. De fet, només hi han incorporat dos dels èxits que els han portat fins aquí: Jo vull ser la meva iaia i El meu vaixell. La resta són cançons que ja tocaven en directe i d'altres d'inèdites.

La principal novetat d'aquest treball de debut és “la nova instrumentació”, explica el bateria, Jordi Torrents, uns instruments que aporten “moltes sonoritats noves a La Iaia; “molts camins oberts que estem investigant i que anirem evolucionant”, afegeix Casadessús. En espera que arribi a les botigues, l'11 d'octubre, aquesta nit els més fans ja podran comprar el disc al mateix Palau de la Música.