Disposada a esmentar alguns dels autors que li han servit de divisa en el seu poemari, Vinyet Panyella va referir-se a Verlaine, de qui ha adoptat la idea que “l'art és ser un mateix”, o Camus, que parlava d'“el cor sec del creador”. En aquest estat, ha concebut Sang presa, el poemari que va rebre ahir el Premi Palol de poesia i que deu tant també, segons va confessar (a més de Rilke, Char, Goethe, Foix, Akhmàtova, Magris, Wagner, Daumier o la comtessa Ermessenda, va enumerar), al descobriment de l'obra del mateix Palol, de la seva “vitalitat extraordinària”. Encomanada d'aquest esperit, els poemes de Sang presa, sorgits d'una escriptura més urgent del que és habitual en l'autora, reflecteixen també “una explosió de vitalitat, però en aquest cas interior”. El llibre el componen tres parts que es corresponen amb espais físics i motivacions líriques diferenciats. El primer bloc, ‘Grua del Liceu', evocaria un paisatge urbà que funciona alhora com a metàfora de la construcció; ‘La tercera illa de Böcklin' seria una suite elegíaca, inspirada en la mort de Baltasar Porcel, amb qui Panyella va dir que l'unia no només una estreta amistat, sinó també la mateixa malaltia; finalment, en la tercera part, que dóna nom al recull, ressonen els paisatges interiors, les reflexions sobre el coneixement, l'art i la vida.