Diuen que els aniversaris i els sants tenen vuitada. Avui fa una setmana que es cloïen les festes de Santa Tecla. Podríem parlar molt d'aquests dies, però només vull comentar-ne algun aspecte. Alguns ciutadans demanaven més seriositat a la processó del dia 23: menys música i menys entremesos. Penso que la seriositat és per al Divendres Sant. La processó i l'anada a ofici del dia 23 són actes clarament festius, com també ho són religiosos. El seguici i les autoritats van a la catedral a ofici i a la tarda acompanyen el braç amb el capítol i l'arquebisbe. I naturalment que hi ha alegria, música i ball... que no vol dir que hagi d'haver una manca de respecte al fet religiós, polític o ciutadà. Una altra: la festa no ha de dependre únicament del diner del pressupost municipal; de fet, bona part dels actes costen pocs diners o cap perquè són de les diferents entitats. La festa no la fa l'Ajuntament, la fem els ciutadans, hi hagi més o menys pressupost; és molt més un estat anímic i d'actitud que un programa amb horaris. He estat per feina uns dies a la vall de Boí, en unes jornades sobre patrimoni mundial i no pocs companys catalans i de la resta de l'Estat m'han preguntat per les festes de Santa Tecla. I no m'ha sorprès veure la quantitat de forasters i de tarragonins que viuen fora durant els dies centrals. La nostra festa major cada cop és més coneguda i penso que, com la Patum, els castells o el Misteri d'Elx bé podrien ser patrimoni immaterial de la Unesco. Per contra, encara no entenc per què el gasoil és més car a Tarragona, amb refineria, que no pas a les estacions de servei de l'alt Pirineu. Toca, Peron!