Ana Manrique, entre l'humor i l'acidesa
L'escriptora empordanesa Ana Manrique (l'Escala, 1964) acaba de publicar la seva tercera novel·la, Estas cosan pasan (Alrevés Editorial), que avui presentarà a les 8 del vespre al bar Sentidos, situat al número 7 del carrer Muntaner de Barcelona, acompanyada per la realitzadora Núria Monferrer, de Rita Clip. Ana Manrique havia publicat prèviament Nadie dura siempre (2003) i No es tan fácil llevar bragas (2011), que ha estat traduïda a l'italià.
“Cada llibre que escric és diferent, però sempre hi ha situacions surrealistes i delirants, i s'hi barregen l'acidesa amb el sentit de l'humor”, explica Manrique, i afegeix tot seguit: “Faig servir l'acidesa clarament per denunciar coses que no m'agraden i dir el que penso sobre la societat, la parella, la convivència, etc.” En aquesta novel·la, Manrique porta el professor Musgo, un catedràtic retirat i molt avorrit, i la seva dona, Vitriola –tots els noms tenen un doble sentit–, a un petit poble anomenat Nenúfares, que “sembla que s'hagi quedat aturat a principi del segle XX”. El poble està habitat per tota una sèrie de personatges singulars amb les seves petites històries entrelligades. “Jo no em considero escriptora, sinó una tocada per la tramuntana que escriu”, diu l'autora, que prepara nous projectes de ficció.