cultura

Fantasia contra la crisi

Els temps de crisi han estat sovint un fèrtil terreny adobat per al conreu de fantasies que contribueixin a l'evasió dels espectadors i a l'exorcisme de les seves pors: recordem el cas de King Kong i la Depressió de 1929, o el monstre japonès Godzilla i el pànic nuclear posterior a Hiroshima. Aquesta és una de les explicacions que aporta Àngel Sala, director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Sitges 2011, a la rica collita que ha viscut el gènere aquesta temporada, “excepcional en quantitat i en qualitat”, i al fet que la venda d'entrades anticipades ja hagi superat la de l'any passat: de moment se n'han venut 27.000, 6.000 més que l'any passat.

Aquest dijous comença la 44a edició del festival, en la qual –comptant totes les seccions– es podran veure unes 270 pel·lícules. Una edició que potencia l'estructura de la mostra en seccions, que, segons Sala, “ha ajudat a l'èxit de públic, ja que aquest es pot especialitzar de manera molt clara”. Així, el festival té una Secció Oficial amb dues branques competitives i una fora de competició, la secció Noves Visions, dedicada al fantàstic més arriscat i experimental, les tradicionals Casa Àsia, Anima't, Midnight X-Treme i Seven Chances i, des d'aquest any, el segell Sitges Family, destinat a fer que “els més petits aprenguin a educar la mirada”. Entre d'altres, es podran veure pel·lícules com ara Hara-Kiri: death of a samurai, de Takashi Miike; Livide, d'Alexandre Bustillo i Julien Maury; Red State, de Kevin Smith; Saint, de Dick Maas; Burke and Hare, de John Landis; Contagion, de Steven Soderbergh; Extraterrestre, de Nacho Vigalondo; Burke and Hare, de John Landis; Jane Eyre, de Cary Joji Fukunaga; Melancholia, de Lars von Trier; The Turin horse, de Béla Tarr; Twixt, de Francis Ford Coppola; Verbo, d'Eduardo Chapero-Jackson; The artist, de Michel Hazanavicius; El monje, de Dominik Moll; 4:44: last day on Earth, d'Abel Ferrara, i Arirang, de Kim Ki-duk, fins a la clausura amb The thing, preqüela del clàssic de John Carpenter.

Sitges 2011 també aposta per la visió retrospectiva a través de conceptes temàtics. En aquest cas, part de la programació tracta de l'impacte de l'11-S i de la intel·ligència artificial, en aquest cas a partir del títol d'inauguració, Eva –la primera pel·lícula en català que inaugura el certamen–, i de la commemoració del desè aniversari del film d'aquest títol de Steven Spielberg. A l'edifici Miramar s'hi podrà veure una exposició sobre els treballs que el dissenyador gràfic Chris Baker va compondre amb Stanley Kubric durant els anys que es va gestar el projecte d'A.I. (Inteligencia Artificial). I aquesta edició també vol incrementar la interactivitat entre els creadors i la premsa i el públic a través de debats i classes magistrals. De la mateixa manera que també s'accentua l'obertura cap a terrenys com ara el videojoc, el còmic, els nous suports de comunicació de masses i la televisió de gènere.

L'apartat dedicat als premis honorífics també té una importància especial, en la seva reivindicació de directors, actors i tècnics representatius de l'evolució del gènere. En aquest sentit, el Gran Premi Honorífic d'aquest any el recollirà Bryan Singer, director de Sospitosos habituals, X-Men i Superman returns. També es concedeixen premis Màquina del Temps al director Jaume Balagueró –que estrena Mientras duermes– i Ching Siu Tung (The sorcerer and the white snake) i als actors Michael Biehn (Terminator), Michael Ironside (Desafiament total) i a la musa del gènere Barbara Steele; premis Maria Honorífica als directors Bigas Luna, Gonzalo Suárez i Pedro Olea, a l'actriu Caroline Williams, i a Josep M. Casasús i Mar Targarona en representació de la Universitat Pompeu Fabra i del taller de guionistes Rodar y Rodar, respectivament; i, en la inevitable concessió lúdica al freakisme, un premi Nosferatu al realitzador Luigi Cozzi (Star Crash, choque de galaxias). El que ja comença a ser un ritual habitual del festival, la marxa zombi, arriba a la seva quarta entrega divendres 14, amb la participació dels protagonistes de la pel·lícula cubana Juan de los Muertos i una festa a la platja amb l'actuació de Los Tiki Phantoms.

En la presentació d'aquesta edició, el director de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC), Félix Riera, ha afirmat: “No es pot entendre l'èxit del cinema català sense l'aparador del Festival de Sitges; aquesta mostra ha influït en la manera de mirar el nostre cinema.” En aquesta edició es projectaran trenta-sis produccions catalanes, nou de les quals llargmetratges.

Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer referència a la més gran presència de les majors respecte de l'any passat, gràcies al desbloqueig del diàleg entre la Generalitat i Hollywood a propòsit de la llei del català. “Ja vam dir –va aclarir– que quan es refessin els ponts, el primer pas hauria de ser el doblatge de pel·lícules al català, i el segon pas, el Festival de Sitges.”

Com a informació pràctica, aquest any tornarà a funcionar el Tren Fantàstic, que Renfe posa cada dia a disposició del públic del festival, que sortirà cap a Barcelona a la 1.30 h.

LA XIFRA

275
pel·lícules
es projectaran en aquesta edició del festival, en totes les seves seccions.

L'escàndol d'‘A Serbian film'

Si és habitual que en cada edició del festival de Sitges hi hagi una pel·lícula que sobresurti per les seves dosis de sang i fetge –està per veure quina serà la d'aquest any–, encara cueja l'escàndol que en l'edició de l'any passat va aixecar la projecció d'A Serbian film. Fent gala d'una violència exacerbada, la pel·lícula de Srdjan Spasojevic tracta d'un actor pornogràfic que és contractat per participar en una pel·lícula que implica qüestions com ara el sexe amb menors i la necrofília.

A instàncies de la fiscalia, el jutjat d'instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va imputar el director del festival, Àngel Sala, per haver-ne permès l'exhibició, sota l'acusació de divulgar un film que comet un presumpte delicte d'utilització de menors en escenes de sexe. Dos dels moments més impactants són quan un nounat és violat i quan el protagonista, sense saber-ho, fornica amb el seu fill de vuit anys.

Qüestionat sobre el tema, Sala va afirmar: “Tinc tota la confiança en la justícia. El festival continua, i aquest any hem fet la selecció de les pel·lícules amb un absolut entusiasme, seleccionant obres per a tot tipus de públic, com fem sempre. Jo estic convençut que la jutgessa farà tan be la seva feina com jo intento fer la meva.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.