Els diversos judicis oberts per dictaminar la propietat de l'art sacre de la Franja de Ponent, en litigi entre els bisbats de Lleida i de Barbastre-Montsó, no aclareixen res. De fet, els tribunals civils, tant catalans com aragonesos, sembla que s'inhibeixen en aquest complex procés.

Ara ha estat el torn de l'Audiència de Lleida, que confirma la sentència d'ara fa un any i que no atorgava la propietat de les obres al bisbat lleidatà. L'associació Amics del Museu de Lleida havia presentat recurs a aquesta resolució judicial, però ha estat desestimada. El recurs pretenia que s'apliqués la fórmula de l'usucapió, és a dir, la tinença pacífica i continuada durant un mínim de sis anys dels béns en litigi (en aquest cas són més de135 anys).

L'Audiència entén que els Amics del Museu no és part perjudicada i no li pertocava apel·lar. En tot cas, hauria d'haver estat el bisbat lleidatà qui ho reclamés. Aquest, però, a instàncies del Vaticà i del nunci a l'Estat, es va retirar de qualsevol procés judicial i va comunicar al tribunal que acatava la sentència de fa un any. L'advocat de l'associació, Francesc Sapena, lamentava aquesta passa endarrere del bisbe Joan Piris i qualificava de “gens encertada” la seva actuació.

La part positiva de la resolució és que no es pronuncia sobre la propietat.

A aquest revés per als interessos catalans s'hi suma el que van patir els aragonesos quan un jutjat i després l'Audiència d'Osca els denegava l'exequàtur, és a dir, l'homologació a l'Estat de les resolucions vaticanes.

En definitiva: les 113 peces seguiran a Lleida per la protecció de les lleis catalanes de patrimoni i només un acord polític sembla que podria desbloquejar el conflicte.