Una nova pel·lícula de Jacques Tati, a aquestes alçades? Doncs de gairebé d'això es tracta El ilusionista, la pel·lícula que s'estrena avui entre nosaltres després d'haver estat nominada a l'Oscar i al Globus al millor llargmetratge d'animació i d'haver obtingut el premi del Cine Europeu i el Cèsar a la millor pel·lícula d'animació.
El director d'El ilusionista és Sylvain Chomet, que ja a la lloada Bienvenidos a Belleville va incloure un fragment de Dia de festa com a homenatge a Jacques Tati. Arran de les negociacions amb la filla de Tati, Sophie Tatischeff, per aconseguir els drets d'aquest clip, Chomet es va assabentar de l'existència d'un guió de Tati escrit als anys cinquanta i mai rodat, protagonitzat per un mag de music hall que s'enfronta a la decadència d'aquesta mena d'espectacles davant l'auge de la música rock. Tatischeff considerava el guió d'El ilusionista com un treball molt íntim i personal i no s'imaginava el protagonista amb el rostre d'un altre actor, però sí que va accedir a la idea de veure'l convertit en un film animat. El resultat és una delicada peça d'orfebreria que neda contracorrent, un drama per a adults narrat sense diàlegs i dibuixat majoritàriament a mà: l'animació digital s'ha reservat per guanyar temps en la realització d'alguns elements concrets.
En la realització d'El ilusionista ha intervingut l'animador català Toni Mengual –que ha treballat en pel·lícules com El gran secret, El Cid o Chico & Rita–, que reconeix a El Punt Avui que amb aquest film el seu director “corria un gran risc, ja que a França Jacques Tati és una veritable icona”.
Fidelitat a Tati
Mengual subratlla la fidelitat a l'estil de realització de l'autor de Mon oncle: “De la mateixa manera que el protagonista vol ser Jacques Tati, la realització pretén reproduir la seva coreografia de plans fixos molt teatrals, amb pocs moviments de càmera i molts personatges entrant i sortint del pla. El personatge de l'il·lusionista aporta el punt de cartoon que ja tenia Tati, la resta de personatges intenten tenir una animació més realista.”
Toni Mengual admet obertament les influències estètiques més evidents d'El ilusionista: “Alguns dels fons són molt semblants als de pel·lícules com 101 dálmatas o Los aristogatos; Sylvain Chomet és un fan de les pel·lícules de Disney d'aquesta època, en què treballaven els famosos nine old man, i li agrada molt aquest traç desdibuixat on es veu el pols del dibuixant, amb una línia molt expressiva, que mostra l'esbós.”
Respecte a la nominació a l'Oscar, Mengual recorda que li “va fer molta il·lusió”, però és conscient que “el que vol potenciar ara la indústria és el 3D, i competir amb això i amb pel·lícules com Toy Story 3 era molt difícil”. En aquest sentit, l'animador reivindica l'artesania de la qual fa gala El ilusionista com una manera de “fer pel·lícules més independents i adultes, que es distingeixin de la producció en 3D, on es fan productes que es van clonant a si mateixos mentre funcionin en taquilla”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.