Pau Guinart viu la vida amb molta intensitat: després d'haver estudiant un màster en tragèdia grega i un altre màster sobre cinema entre Nova York i Los Angeles, molt ben becat per La Caixa, ara està a punt de tornar a la ciutat californiana per treballar en la realització de videoclips i en qualsevol altra cosa relacionada amb la imatge (“M'interessa tot”, subratlla). I ja està pensant a fer un doctorat sobre literatura de viatges.

Potser perquè té aquestes ganes irreprimibles de devorar coneixement i experiència vital, aquest jove empordanès (l'Escala, 1983) necessita deixar constància d'algunes de les moltes coses que fa i que pensa. El 2008, va publicar Fragmentari de Nova York. Dietari d'un empordanès als Estats Units, dos anys després de debutar en el terreny editorial amb Dos en un burro –la crònica d'un viatge per Catalunya en carro–, i ara acaba de treure a la llum Fragmentari de Nova York 2010, que reflecteix la seva vida diària a la gran ciutat nord-americana mentre estudiava a la New York Film Academy. El llibre, editat per Brau, s'obre amb un pròleg de Xavier Pla, “l'especialista màxim a Catalunya en dietaris i en autors com ara Josep Pla i Eugeni d'Ors, que són els meus referents”, afirma Guinart.

El llibre està estructurat en dotze fragmentaris dividits per números, però cadascun amb un sentit global. “Nova York és una trempera constant”, diu en referència a un fragment en què reflexiona sobre la primavera, els edificis fàl·lics i com li agradava que, de petit, li diguessin que era un nen molt trempat. “És curiós –assenyala–, perquè en el llibre hi ha moltes regressions a la meva infància, com si volgués tornar a ser petit”.