Incombustible cultivador del gènere fantàstic, Jaume Balagueró és un vell conegut del Festival de Sitges. En aquesta edició ha presentat Mientras duermes, on –després de l'horror pur de Rec i Rec 2– fa una incursió en el suspens psicològic que està cridada a ser un èxit.
El canvi de registre que suposa Mientras duermes va ser buscat o accidental?
Jo no buscava un canvi, tot i que em venia de gust un aire nou. Però em va arribar el guió d'Alberto Marini, que proposava una trama de suspens molt interessant, i això suposava un repte.
De tota manera, la pel·lícula torna a abordar la incursió d'un element pertorbador, maligne, en la quotidianitat.
La diferència és que aquí el mal apareix des de dins i no és evident a simple vista. El protagonista és un porter que de dia mostra una cara absolutament positiva i amable a la resta de la gent. A la nit les coses canvien i això em semblava absolutament terrorífic.
Com a Rec, l'acció torna a transcórrer íntegrament en l'interior d'una casa de l'Eixample.
És més casualitat que una altra cosa. En aquell cas era per fer-ho més localitzable i creïble per als espectadors. Aquí em va arribar un guió que també transcorria en un edifici, però que era de Nova York. Per raons personals, no volia marxar sis mesos fora i vam decidir adaptar-lo a Barcelona. La història és molt universal i no calia fer gaires canvis.
La pel·lícula no amaga les influències de cineastes de capçalera com ara Alfred Hitchcock i Roman Polanski.
És quan la veig que me n'adono, d'això. Evidentment, de Hitchcock en ve un suspens molt estudiat, i d'altra banda sóc un fan absolut d'El quimérico inquilino, de Polanski. Però mentre fas la pel·lícula no estàs pensant en les influències que tens.
També fa pensar en els thrillers psicològics nord-americans dels anys noranta sobre els intrusos que entren en la vida d'algú, com Atracció fatal, La mano que mece la cuna i Dona blanca soltera busca, però amb menys correcció política.
Aquí tot és més pervers i subtil, gairebé no hi ha sang i quan n'hi ha és accidental. M'agradava construir el terror a partir d'elements molt petits que estan en la quotidianitat.
Vostè va rodar en anglès Darkness i Fràgils. Van arribar a pensar en algun càsting, per si s'hagués rodat a Nova York?
La veritat és que quan he rodat en anglès no ha estat una idea premeditada, ha estat decisió de la producció. No vam arribar a fer un càsting, només a fantasiejar, i sí que ho havia arribat a comentar a Luis Tosar, que parla anglès; hauria estat un porter llatí a Nova York.
Com van treballar la interpretació amb Tosar, que interpreta un malvat de forma absolutament continguda, un personatge d'aparença vulgar?
Vam decidir construir els personatges a partir de detalls, de petites manies. Havia de ser un personatge repulsiu i terrible però també atractiu i carismàtic. Volia que l'espectador se sentís perdut, sense saber en quina banda moral situar-se. Vaig plantejar la pel·lícula com un joc amb el qual l'espectador pot interactuar, i anar-se identificant amb un o altre personatge.
També és la seva pel·lícula amb més dosis d'humor negre.
És una pel·lícula multigenèrica. Sense ser estrictament de terror és terrorífica, però també té tocs de comèdia costumista. M'agradava diferenciar dos nivells: d'una banda el dia, on tot és aparentment amable, i de l'altra la nit, on tot canvia completament.
Quina importància atribueix al Festival de Sitges, en aquesta generació de joves directors catalans que estan cultivant amb èxit el gènere fantàstic?
Aquest festival és el padrí de tots els cineastes catalans que ara estan fent gènere, que van començar a venir com a espectadors i van forjar aquí el seu somni de ser algun dia directors de cinema fantàstic. M'ha passat a mi, i també a Paco Plaza, a Juan Antonio Bayona, a Nacho Cerdá... Aquest és un valor molt important d'aquest festival.
A Hollywood ja ha fet Quarantine 2, seqüela del remake de Rec...
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.