Probablement, les esgarrifances més intenses que s'han sentit fins ara a Sitges procedeixen d'un colpidor documental: La mujer del Eternauta, d'Adán Aliaga, vist a la secció Noves Visions.

H.G. Oesterheld va ser un dels guionistes fonamentals del còmic argentí, autor –juntament amb el dibuixant Francisco Solano López, recentment desaparegut– de la obra de ciència-ficció política El Eternauta. Juntament amb les seves quatre filles, Oesterheld va ser un dels desapareguts de la dictadura militar argentina.

Però La mujer del Eternauta no se centra en Oesterheld sinó en la seva viuda, Elsa Sánchez. El primer dia que van entrar en contacte amb ella, Aliaga va quedar impressionat per “la manera com t'explica la tragèdia de la seva família amb un somriure a la cara, em va semblar absolutament demolidor”. El cineasta explica a aquest diari que “no volia fer un documental sobre la dictadura ni sobre las Madres de Plaza de Mayo, sinó sobre aquesta dona gallega que va emigrar amb la seva família i que ara lluita perquè els fets no s'oblidin i per trobar els seus néts”.

La mujer del Eternauta combina els testimonis amb recreacions de les imatges del còmic; “és una pel·lícula d'encàrrec, però m'han deixat llibertat per fer un documental poètic. No volia fer un documental amb entrevistes a l'ús, però he respectat la veu d'Elsa perquè la seva paraula té un poder captivador.