La possibilitat que existeixi una rèplica idèntica de la Terra, amb un doble de cada un dels seus habitants, és la hipòtesi de què parteix Otra Tierra, que s'ha presentat a competició a Sitges després d'haver estat guardonada a Sundance i que s'estrena divendres que ve. Un film indie en què la ciència-ficció és una excusa per a una història d'amor i segones oportunitats.

El director, Mike Cahill, explica a El Punt Avui: “Volia prioritzar l'intimisme de la història; sovint s'utilitzen aquests grans punts de partida per a superproduccions, però em va semblar que també es podia fer servir per a un drama de gent que està lluitant amb els seus sentiments.” La pel·lícula està rodada amb la càmera a la mà precisament per ser més a prop dels personatges: “Volia fer servir l'estètica d'un vídeo domèstic, un document verité, per reforçar la versemblança.”

L'element fantàstic és, doncs, “una metàfora per mostrar el món interior dels personatges, per reflexionar sobre la dualitat entre la lliure voluntat i el destí”.

Otra Tierra ha deixat bona boca i –en un registre diametralment diferent– també ho ha fet la gamberra Attack the block, que té l'aval d'alguns dels noms de la recent comèdia britànica, com és el cas de l'actor Nick Frost (Paul) i el director Edward Wright (Zombies party, Arma fatal), aquí en funcions de productor. El seu director, Joe Cornish, es pregunta per què en el cinema els extraterrestres sempre envaeixen barris nord-americans de classe mitjana, i amb el seu film vol mostrar què passaria “si envaïssin un suburbi proletari de Londres” com en el que ell va créixer. El resultat és “una barreja de Super 8 i 8 millas; es podria dir Super 8 millas”.

D'altra banda, Miche Ocelot, director de Kirikú i la bruixa i Azur i Asmar, va presentar l'enlluernadora Les contes de la nuit, una filigrana d'ombres xineses en 3D.