Directors de Corea del Sud com Park Chan-wook (Old boy) o Kim Jee-woon (I saw the devil) semblen haver-se especialitzat a competir amb el cinema de gènere de Hollywood pel que fa a la brillantor de la factura, però anant més lluny en les dosis de violència.

El mateix camí segueix Na Hong-jin a The yellow sea, vista a la secció oficial a competició al Festival de Sitges, on fa uns any va obtenir el premi Casa Àsia amb la seva opera prima The chaser. Ambientat en la frontera entre Rússia i les dues Corees –una zona on abunden els negocis il·legals– i protagonitzada per un home que rep l'encàrrec de cometre un assassinat a canvi de retrobar-se amb la seva dona, The yellow sea és un thriller excessiu des de la seva mateixa durada, de gairebé dues hores i mitja.

Es tracta d'un film tan enlluernador i trepidant com ultraviolent, que no escatima mutilacions, baralles a cops de destral, frenètiques persecucions automobilístiques i destrosses de mobiliari urbà. La pel·lícula no deixa gaire ben parada la policia del seu país; Hong-jin admet que, després de The chaser, “el responsable de les relacions públiques de la policia em va dir que mai tornarien a col·laborar amb mi, però no ho han complert”.

També circula la sang, però en dosis més mesurades, a Hara-Kiri: death of a samurai, de Takashi Miike. El japonès prossegueix l'estil classicista de la seva 13 asesinos, vista l'any passat al Festival, però ara en 3D i amb més dimensió occidental: en la pel·lícula han participat el productor Jeremy Thomas i el músic Ryuichi Sakamoto, dos dels responsables de L'últim emperador.

I si d'alguna cosa peca The sorcerer and the white snake no és de sentit de la mesura. El director de Hong Kong Tony Ching Siu-Tung (Una historia china de fantasmas) dirigeix Jet Li en aquesta llegenda atapeïda de barrocs efectes especials i considerablement kitsch.