“Sóc una extensió del meu Twitter”. Ho deia ahir al migdia a Sitges Nacho Vigalondo, després d'explicar un acudit d'aquells que comencen amb “S'obre el teló...”, en una classe magistral davant d'un públic nombrós, entusiasta, disposat a riure'n totes les ocurrències. Més o menys el mateix que havia passat tres hores abans, quan
es va projectar Extraterrestre, presentada a la
secció oficial del festival:
la sala gairebé plena i tots els gags rebuts amb riallades entusiastes.
La pel·lícula venia de projectar-se al Festival de Sant Sebastià, en què públic i crítica no van estar del tot d'acord, i Sitges, festival de públic nombrós i entregat –en especial els dies festius–, on fa quatre anys ja va triomfar amb Los cronocrímenes, era el territori idoni perquè Nacho Vigalondo i els protagonistes del seu nou film rebessin un gran suport i energia positives.
Definida pel seu director i guionista com una mena d'“Encontres a la tercera fase vista des de
la finestra d'un pis espanyol”, Extraterrestre arrenca amb un home (Julián Villagrán) que es desperta amb una ressaca monumental al pis d'una dona desconeguda (Michelle Jenner). Abans
d'aclarir què va passar
exactament la nit anterior, s'adonen que estan incomunicats, Madrid ha estat evacuada i hi ha una enorme nau extraterrestre immòbil al cel, al damunt de la ciutat.
Nacho Vigalondo va defensar en la classe magistral que la seva proposta s'adscriu al gènere de la ciència-ficció “des del punt de partida fins a la conclusió”, a pesar del que s'ha publicat. “La premsa ha afirmat que la ciència-ficció és només un punt de partida per fer una comèdia romàntica –afirma–, però la ciència-ficció sempre ha estat un marc des del qual parlar d'altres gèneres. Blade Runner és un thriller, i El planeta dels simis, una pel·lícula d'aventures”. També va respondre a les acusacions que s'han fet sovint dels seus llargmetratges: “No tinc res a dir de les crítiques totalment negatives que se'm fan, no hi ha espai per a la reflexió. Però si es diu que faig curtmetratges allargats, sí que hi tinc coses a dir, i m'interessa el curtcircuit que es produeix entre l'espectador que afirma això i la pel·lícula. A Extraterrestre no és així, els objectius bàsics dels personatges canvien cada deu minuts.”
Reflexió de veterà
La joventut de l'audiència que l'escoltava va afavorir una reflexió de veterà: als 34 anys, ja es considera una persona prou gran i amb l'experiència suficient per saber que “ens van enganyar amb això
de «sexe, drogues i rock'n'roll»; junts no funcionen mai, hauria de
ser «o sexe, o drogues
o rock'n'roll»”.
El plantejament inicial d'Extraterrestre és enginyós, i dóna peu a una comèdia estranya, marciana, plena de gags d'humor absurd celebrats pel públic, que funcionen molt bé amb un repartiment molt televisiu: Carlos Areces, Julián Villagrán, la catalana Michelle Jenner, Raúl Cimas, Miguel Noguera... Alguns d'ells han destacat a Muchachada nui, un programa que està deixant empremta en la nova comèdia espanyola.
Passada la primera meitat de la pel·lícula, Extraterrestre perd gas com a comèdia, però no ho compensa aixecant el vol quan es posa seriosa, a l'inrevés del que va passar en la lliçó magistral que va oferir el director, i que va acabar amb els quatre actors masculins al seu costat i amb gags que sí que van fer riure. Com una altra definició que va fer d'Extraterrestre: “És com una pel·lícula de Cesc Gay, o de Coixet, amb un gran ovni immòbil al cel.”
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.