Després de Persépolis, la dibuixant Marjane Satrapi –un altre cop en col·laboració amb Vincent Paronnaud– ha emprès l'adaptació cinematogràfica d'una altra de les seves novel·les gràfiques, Pollastre amb prunes (editada en català per Norma Editorial). La diferència és que, malgrat alguna seqüència animada, en el cas de Poulet aux prunes –que s'ha presentat a Sitges fora de competició– s'ha decidit a portar-la a la pantalla amb actors de carn i ossos. I no qualssevol actors: els protagonistes són l'excel·lent Mathieu Amalric, Maria de Medeiros, Éric Caravaca i Chiara Mastroianni.

Ambientada a finals dels anys cinquanta a l'Iran on va néixer Satrapi, es tracta d'una faula nostàlgica i agredolça protagonitzada per un violinista obsessionat pel record d'un amor impossible. D'una exuberància visual que fa pensar en l'Amélie de Jean-Pierre Jeunet, Poulet aux prunes persegueix la poesia amb una insistència que al començament funciona, però s'acaba fent embafosa.

A competició es va veure Womb, de l'hongarès Benedek Fliegauf, protagonitzada per la magnètica Eva Green. Com l'Eva de Kike Maíllo, es tracta d'un melodrama de ciència-ficció, que flirteja amb el tema de l'incest a partir de la història d'una dona que dóna a llum un clon de qui va ser l'amor de la seva vida, mort en accident. La pel·lícula es recrea excessivament en la languidesa contemplativa, sobretot al començament, però és elegant i emotiva.