La primera reacció quan es coneix la notícia és aquesta: incredulitat. Primer de tot, no sembla que Maria Isabel Casal estigui a punt de fer 65 anys –concretament, el 24 d'octubre– i que s'hagi de jubilar. Però també sembla increïble en aquests temps d'inestabilitat i canvi permanent que Casal sigui la directora de la casa de cultura saltenca, Les Bernardes, des del primer dia, ara fa 28 anys. “Vam començar gairebé amb res, sense tenir prou cadires per fer els cursos, amb un ordenança que ens deixava la Diputació tres hores al dia...”, rememora Casal, que oficialment treballarà fins divendres 21 d'octubre, però que haurà de tornar al centre més d'una vegada en els pròxims mesos per ajudar a muntar les exposicions que ha deixat lligades fins a l'abril o al maig. Casal calcula que, al llarg de la seva vida professional, ha organitzat un miler d'exposicions, la majoria de les quals a Les Bernardes, un antic convent –i abans casa pairal i consulta de metge– on actualment s'arriben a fer tres o quatre exposicions simultànies cada mes. “Suposo que hi ha tanta demanda per part dels artistes perquè aquí no han de pagar per exposar la seva obra i, a més, Les Bernardes ja s'ha fet un nom com a espai d'art”.

Dels moments fundacionals, Casal destaca sobretot el paper que va fer el polític saltenc Alfons Moré (1930-2001) perquè la Diputació comprés aquell edifici que semblava condemnat a anar a terra per fer-hi pisos. La Diputació conserva la propietat de l'edifici, però la gestió correspon al Consell Comarcal del Gironès. De fet, les exposicions i els cursos –“Sempre en català, per fer país”– que programa Les Bernardes estan oberts a usuaris d'arreu de les comarques gironines i aquí hi han exposat artistes de tot el domini lingüístic i cultural català.

“Hem tingut algunes èpoques dures, però me'n vaig contenta perquè tinc la consciència d'haver fet tot el que he pogut, després d'haver començat de zero. Per tot això, sento Les Bernardes com un projecte molt propi, més que no pas com una feina. Em vaig proposar que les sales d'exposicions no estiguessin mai buides i ho he aconseguit”, explica Isabel Casal, que diu que encara no sap qui la substituirà, tot i que “ja sonen alguns noms”.

Aquesta gironina de Palau-sacosta que viu a Camós des de fa vint anys no vol parar de fer coses: freqüenta les instal·lacions del Club Natació Banyoles i aprofita per donar alguna volta a peu a l'estany, vol viatjar i millorar el seu francès a nivell de conversa, i sobretot voldria donar un cop de mà a algun ajuntament petit per continuar vinculada al món de l'art i de les exposicions. A Salt i a Les Bernardes no l'oblidaran fàcilment.