Subirachs, sense museu

La crisi ha arrabassat a Josep Maria Subirachs el museu dels seus somnis, “l'estoig per al meu art”, en deia. Ell –molt delicat de salut des de fa anys– i la
seva família acaben de rebre una mala notícia de l'Obra Social de Caixa Penedès, la institució que volia impulsar l'Espai Subirachs en un edifici del barri de la Ribera, l'antiga parròquia de Sant Cugat del Rec, al número 21 del carrer de la Princesa, a tocar del Museu Picasso. La mala notícia és que el projecte s'ha aturat sine die. “Estem molt tristos”, va reconèixer ahir Judit Subirachs, filla de l'artista, que a més havia de ser la conservadora del museu.

Ara fa exactament deu anys que l'entitat financera i Subirachs van signar l'acord segons el qual Caixa Penedès es comprometia a construir un centre cultural amb una exposició permanent de la seva obra, i l'artista va correspondre al gest amb la cessió d'un conjunt ric de peces de la seva col·lecció privada, sensibles amb totes les seves etapes creatives. El projecte va néixer amb entusiasme i ímpetu, però multitud d'entrebancs
burocràtics i tècnics –“aliens a Caixa Penedès”, remarca Judit Subirachs–, generats per la complexitat de les obres de construcció de l'edifici, van anar retardant-ne la inauguració, prevista inicialment per al 2004 per contagiar-se del brogit internacional del Fòrum de les Cultures. La darrera data que s'havia fixat per obrir-lo al públic era el 2011.

El projecte, dels arquitectes Ramon Sanàbria i Lídia Planas, estava a l'altura de la trajectòria d'un dels creadors més vigorosos de l'art català: l'Espai Subirachs, amb 300 obres exposades (entre escultures, dibuixos, gravats, pintures, tapissos...), havia de ser la joia d'un centre cultural de 4.000 m² distribuïts en dues plantes subterrànies, planta baixa i cinc plantes superiors.

Caixa Penedès, que va pressupostar una inversió de deu milions d'euros, havia concebut un equipament amb molta activitat cultural paral·lela a l'exposició permanent de Subiachs. El cap de l'Obra Social, Antoni Gistau, ha justificat la decisió dient que “en un escenari econòmic com l'actual” les prioritats s'han hagut de replantejar: “avui el més important són les qüestions assistencials”. Això no vol dir, ha emfasitzat, que es renunciï per sempre al projecte: “No puc dir quan, però el farem.” Sense oblidar, això sí, que tot dependrà a partir d'ara del rumb que prengui el grup del Banc Mare Nostrum, en què s'ha integrat Caixa Penedès en aliança amb Caixa Murcia, Caixa Granada i Sa Nostra. El que sí que es vol acabar com més aviat millor són les obres de construcció, malgrat que “un cop més” s'han hagut de paralitzar per un problema de permisos que ara s'ha de renegociar amb l'Ajuntament.

La família Subirachs té l'opció de trencar definitivament l'acord amb l'entitat financera penedesenca. “No ho hem decidit perquè tampoc tenim encara un pla B. El meu pare es deleix per tenir el seu museu, on tothom pugui veure el seu art. El que ha passat és una pena, però no en culpem Caixa Penedès, entenem la incertesa actual i valorem que al llarg d'aquests anys hagi comprat obres seves, 30 escultures, pensant en el museu”, assegura Judit Subirachs, contenta, malgrat tot, perquè en breu el seu pare rebrà la medalla d'or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona.