Extremadament delicades, les peces de fusta i altres materials de fa 7.000 anys, desenterrades a la Draga de Banyoles en l'última dècada, no surten mai del magatzem climatitzat del Museu d'Arqueologia de Banyoles. De manera excepcional, amb motiu de la celebració a la ciutat del Congrés Internacional d'Arqueologia Experimental, ahir i avui s'exhibeix una selecció de 45 d'aquelles troballes a la sala annexa de la Pia Almoina. És una exposició sense precedents a l'Estat. Repartides en unes poques vitrines de taula, s'hi poden admirar algunes de les aixades, els arcs o els cullerots que han donat fama al jaciment banyolí, fins a convertir-lo en el referent de la seva època a la Mediterrània occidental. També es mostren puntes de fletxa (de pedra, de fusta o de banya), diverses peces de cacera i agrícoles, i lianes que usaven en la construcció de les cabanes.

L'equip que està treballant a la Draga és precisament l'impulsor de la trobada internacional que té lloc a Banyoles, dirigida per Antoni Palomo, en què participen 130 arqueòlegs catalans i d'altres països. S'hi presenten 60 comunicacions i 40 pòsters d'especialistes internacionals, dedicats a l'arqueologia experimental, és a dir, la que consisteix a provar, amb demostracions pràctiques, les teories sobre com s'usava o per a què servien els estris dels nostres avantpassats més remots. Algunes comunicacions evidencien que aquesta disciplina no ha perdut el tren de les noves tecnologies: simuladors informàtics i escàners tridimensionals permeten fer comprovacions impensables fins fa poc, com ara concretar els límits de resistència d'un dels arcs de la Draga o distingir els diferents autors d'una sèrie de gravats sobre pedra de fa milers d'anys.