Josep Carreras mira enrere
El tenor Josep Carreras, que el 5 de desembre complirà 65 anys, ha mirat enrere per a les seves memòries, De viva veu (Rosa dels Vents), escrites conjuntament amb el periodista Màrius Carol. El mateix Carreras ha reconegut que s'ha despullat en aquest llibre i que el fa “feliç”, tot i que soni una mica “narcisista” –tal com ha admès que són els tenors– que el públic el conegui una mica més a través d'aquestes pàgines. El llibre fa un repàs de tots els àmbits de la seva trajectòria i toca el moment difícil que va viure ara fa 25 anys, quan li van diagnosticar una leucèmia. Josep Carreras va explicar ahir que triava una ària o qualsevol altra peça operística per enfrontar-se a les sessions de tractament per cantar-les mentalment, i això l'ajudava a superar aquell moment. Aquesta és una de les vivències que formen part del llibre, en què també explica com va ser el retrobament amb la seva veu després de deu mesos d'hospitalització sense cantar.
Sense un índex cronològic, les memòries comencen amb el seu debut a La Scala de Milà, on va tenir l'honor de compartir taula amb el seu admirat Giuseppe di Stefano, que fins i tot li va prestar un vestit per sortir a l'escenari, i acaben al bar Bosquet de Sants, on encara s'asseu a compartir suculents esmorzars de forquilla amb els seus amics de tota la vida.
Entremig, els lectors coneixeran com va descobrir que volia ser Caruso en un cine de barri, la seva passió pel Barça o l'aventura de crear Els Tres Tenors, amb Luciano Pavarotti i Plácido Domingo.
El tenor, en la presentació ahir del llibre, va confessar que cada vegada veu més a prop que “un dia, això [pujar als escenaris] s'acabarà”.