La trucada va ser un autèntic cop de puny a la panxa; més ben dit, a l'ànima. “L'Oriol és mort.” Era la seva dona. No hi pot haver paraules de consol, només un silenci que no saps com trencar.

Fa anys que vaig conèixer l'Oriol Rius, quan ell era el gerent del Badalona Centre Internacional de Negocis, i allò era un bolet enmig d'un bosc sense arbres ni pinassa. En vam parlar molt, del BCIN, fins i tot anys després, quan el BCIN ja no restava sol tot i no tenir ànima.

El càncer el va tenir, en dues ocasions, apartat del dia a dia. Va estar a punt d'emportar-se'l, però ell es va aferrar al clau roent de la vida. Recordo haver-lo trobat més d'un cop passades les sessions de quimio, se'l veia cansat però no defallit.

Sortosament se'n va sortir i vam mantenir la relació, ara ja a més distància. Ens llegíem mútuament, sobretot les seves xinxetes, que penjava al seu bloc i que ens comunicava per mail als que el seguíem.

Ens vam retrobar ara fa un any més o menys. Amb motiu de la Nit del Còmic, la gent de Nautilus li vam demanar que ens fes l'escultura guardó, que entreguem a una persona coneguda que s'ha distingit per la seva tasca en favor del còmic. Li va fer una il·lusió tremenda i de seguida s'hi va posar. Recordo les trobades al seu estudi del Poblenou comentant el sentit de l'escultura: parlant de la proporció àuria, que ell volgudament trencava per demostrar que la mà de l'home desfà la perfecció de la natura.

No gaires mesos després li vam editar el seu primer llibre: Llums que en altre temps m'enlluernàreu. El llibre ens mostrava un artista polifacètic: poeta, escultor, pintor i dissenyador; uns oficis als quals hem d'afegir el de compositor i instrumentista, com va demostrar en les presentacions a l'Espai Betúlia i a la llibreria La Central, a Barcelona. L'Oriol era un home del Renaixement. Un artista polièdric.

En les presentacions vaig expressar l'admiració que sentia ja no per la seva obra, que també, sinó per la seva personalitat, una força vital que l'havia empès a superar les adversitats de la vida i a continuar treballant malgrat el dolor. Tant de bo Badalona li agraeixi tot el que va donar per aquesta ciutat.