Miquel Barceló neda contra corrent pels canals de la 53a Biennal de Venècia. Mentre que la majoria d'artistes s'han decantat per les instal·lacions i els treballs audiovisuals, Barceló reincideix en la seva obra matèrica, tant en pintura com en escultura. L'Àfrica que, en l'edició passada, va acollir Barceló com si fos un artista de casa (de fet viu llargs períodes a Mali), protagonitza una de les tres seccions principals. Les altres recullen les sensacions de l'escuma de mar i una mirada lúcida als goril·les. En l'anterior edició, el cineasta José Luis Guerín també va ser una de les sensacions amb unes filmacions robades de dones que es desplaçaven per diferents ciutats europees. Aquell treball entre poètic i impúdic formaria un cos al film En la ciudad de Sylvia.
Ahir es va inaugurar oficialment el pavelló de l'Estat espanyol. El públic podrà accedir als diferents pavellons de la Biennal de Venècia a partir d'avui mateix. Hi ha temps fins al 22 de novembre per interessar-se per descobrir les noves tendències artístiques del món. Si bé l'Estat espanyol hi intervé des de la primera edició, aquesta serà la primera en què hi haurà pavelló català.
Miquel Barceló (Felanitx, 1957), que dijous va presentar els seus treballs en petit comitè als corresponsals dels mitjans estatals, aclaria que tot el treball que ha portat a Venècia és recent, dels seus últims deu anys (algunes obres les va acabar el març). El comissari de l'exposició és Enrique Juncosa, director del Museu Irlandès de l'Art modern de Dublín (IMMA).
El desaparegut Floquet de Neu del Zoo de Barcelona és un dels convidats sorpresa del muntatge. Per Barceló, la soledat d'aquest exemplar únic és comparable a la de la vida de l'artista: «No és que em vegi com un goril·la, no és que quan el vaig pintar em digués ‘Òndia, si sóc jo!'; va ser una cosa més a posteriori.» Paral·lelament a aquesta aproximació (Barceló no veu tan evident la supremacia de l'ésser humà sobre els primats), que es podria interpretar com una mena d'autoretrat, Barceló realitza un homenatge al continent africà amb una sèrie d'obres que representen figures humanes, animals domèstics, objectes i vegetació, així com la vida a l'entorn del riu Níger, amb pescadors i canoes. «Són com corrents de pintura», explica l'autor d'aquestes composicions, en què homenatja el riu com un espai d'aigua «més humà que el mar».
L'escuma del mar és, precisament, el fil conductor del tercer espai dedicat a Barceló. S'hi inclouen algunes obres en què l'autor ha utilitzat la tècnica del goteig aplicada a la cúpula de la seu de les Nacions Unides, a Ginebra.
El film, a Mali
En l'homenatge a l'Àfrica, Barceló ha optat per rescatar un escriptor i pintor francès que el va precedir en el descobriment artístic del continent: François Augiéras (1925-1971), del qual presenta algunes de les seves obres plàstiques i també alguns dels seus llibres preferits perquè el públic s'hi assegui i els llegeixi. El de Felanitx admet que no tenia sentit intentar descobrir els centenars de valors de l'art emergent africà. I per això va decidir enfocar l'Àfrica recuperant un del seus valors. De fet, aquesta tardor, Barceló continuarà amb aquesta recerca, fent un treball audiovisual amb el cineasta Isaki Lacuesta. El documental partirà de l'última projecció de Paso doble a Mali per, posteriorment, fer una travessia a l'Àfrica a la recerca d'un búnquer que va pintar i tapiar Augiéras. Aquesta va ser la solució dràstica del francès després d'enfadar-se perquè els turistes havien embrutit el primer fresc. Ara, Barceló i Lacuesta pretenen trobar aquest búnquer i filmar-lo. Es poden palpar en alguna de les peces els descobriments artístics arran de treballs inusuals com ara la coreografia Paso doble (on va investigar amb noves eines per treballar el fang, que manipula en directe davant del públic) i l'aclamada cúpula de l'ONU. Ell mateix ho reconeixia, fa un mes a Barcelona, referint-se a unes grans peces de ceràmica com «parets transportables».
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.