Sant Daniel, mil·lenari

Les monges benedictines de Sant Daniel volen que el monestir arribi en bones condicions a la celebració del seu mil·lenari, una fita que es mou entre dues dates ben documentades: segons els dos pergamins fundacionals que conserva el monestir gironí, el 16 de juny de l'any 1015, el bisbe de Girona, Pere Roger, va vendre a la seva germana, la comtessa Ermessenda de Carcassona, i al seu marit, Ramon Borrell, comte de Barcelona, l'església i les terres per edificar-hi un monestir femení, i el 15 de març del 1018 Ermessenda, ja vídua, va fer donació d'aquesta propietat a les monges. Tot i que en aquell moment ja existia el monestir i una comunitat consolidada, aquesta es considera l'acta oficial de fundació del monestir de Sant Daniel, l'únic femení de tot Catalunya on la vida monàstica s'ha mantingut de manera gairebé permanent –amb petits parèntesis provocats per les guerres– durant mil anys, fins als nostres dies. Per tant, el monestir de Sant Daniel celebrarà entre el 2015 i el 2018 el seu mil·lenari, amb la perspectiva del qual ja es va presentar a final de l'any passat el llibre El monestir de Sant Daniel. Mil anys de vida a la vall, amb fotografies de Josep Maria Oliveras, textos d'Anna Gironella i la direcció del director de l'arxiu municipal gironí, Joan Boadas.

En els últims anys, el monestir també ha portat a terme diverses reformes que, per exemple, van permetre la posada en marxa d'una residència adjacent per a estudiants universitàries i una petita hostatgeria. Ara la prioritat és rehabilitar alguns espais del monestir especialment maltractats pel pas del temps i la humitat –des del cimbori i la façana principal fins a les columnes del seu magnífic claustre– i restituir al màxim l'aspecte original dels elements romànics del monestir, eliminant fins i tot algunes construccions posteriors, com ja es va fer a la façana principal, que ara comença a lluir amb tot el seu esplendor original. Aquesta tasca de neteja arquitectònica s'aplicarà també per recuperar l'aspecte primigeni d'algun absis semicircular del temple romànic que ara queda encaixonat entre parets molt més modernes i molt menys valuoses. L'objectiu és clar: Sant Daniel ha de poder celebrar el seu mil·lenari amb l'esplendor arquitectònic dels seus millors moments.

“Volem que es pugui dir que les monges de Sant Daniel han sabut conservar el monestir, que és patrimoni de tots”, afirma Assumpció Piferrer, priora administradora del monestir, que coordina aquesta comunitat formada per una dotzena de germanes. L'acompanyen durant la conversa les germanes Maria Àngels Gener i Mercè Roig, que coneixen detalladament tots els racons del monestir i el voluminós projecte de rehabilitació que està a punt d'entrar en la sisena fase. Les monges de Sant Daniel sempre han aplicat la filosofia benedictina de l'ora et labora: elles mateixes han repicat més d'una paret i s'entenen perfectament amb els paletes que, durant mesos, han treballat en el monestir i, inevitablement, han distorsionat una mica la pau que habitualment s'hi respira. Fins i tot, la germana Mercè recorda que hi va conèixer fugaçment una monja que treballava la pedra i havia arribat a substituir algun capitell de les columnes del claustre. Les columnes són un bon indici que al monestir encara hi queda molta feina a fer: la pedra de Girona amb què estan fetes suporta malament la humitat i en el cas de les interiors, que reben menys el raigs del sol, el desgast de la pedra és molt evident, sobretot en comparació amb les columnes exteriors. Diuen les monges que no necessiten veure l'home del temps: si s'acumula aigua en els relleus de les tombes que hi ha al terra dels passadissos interiors del claustre, és segur que plourà.

Les obres de reforma del claustre començaran aquesta tardor i està previst que durin un any. Recentment, la comunitat ha rebut dues bones injeccions econòmiques per fer front a la restauració tant del claustre com de la façana i el cimbori: als 300.000 euros del programa Romànic Obert de l'Obra Social La Caixa –en total, 18,2 milions d'euros en 78 monuments catalans–, s'hi acaben de sumar els 320.286 euros provinents de l'última partida de l'1% cultural derivat dels contractes d'obra pública del Ministeri de Foment. Les monges mai no han demanat res, però tenen bons amics i veïns, com per exemple els polítics gironins Joaquim Nadal i Francesc Francisco-Busquets, que les han ajudat a trobar recursos per tirar endavant reformes que, en alguns casos, són realment urgents.