Després de veure's als festivals de Venècia i de Sitges, s'ha estrenat Eva, la pel·lícula que suposa una de les grans apostes del cinema català per a aquesta temporada i amb la qual ha debutat en el llargmetratge Kike Maíllo. Eva ja s'ha venut a més de cinquanta països i els poderosos germans Weinstein la distribuiran als Estats Units.
Tot i ser una pel·lícula de ciència-ficció, Eva és també un drama de sentiments.
Sí, és un melodrama que té un context de ciència-ficció; es parla de robòtica i el protagonista és un enginyer que té un encàrrec, però tota l'emoció depèn de les relacions entre els personatges.
A vegades es pensa que tots els realitzadors de videoclips i de publicitat tenen moltes ganes d'impactar visualment quan fan el salt al cinema, però aquest és el seu cas i Eva resulta molt clàssica.
Jo vaig estudiar a l'ESCAC i fa deu anys que en sóc professor. La meva formació, al marge dels videoclips i de sèries com ara Arròs covat és completament clàssica. Crec molt en l'academicisme de Spielberg i dels directors nord-americans dels vuitanta.
El film cuida molt aspectes tan simbòlics com ara el paisatge nevat on transcorre l'acció esquitxat amb l'abric vermell de la nena protagonista.
Vam decidir situar la pel·lícula en un paisatge nevat perquè en el cinema català no és habitual aquest tipus d'escenari i li aportava exotisme i estranyesa. Si jo hagués estat suec potser l'hauria ambientat en una platja. També m'interessava la idea d'un exterior fred contrastant amb el foc interior; hi ha un paral·lelisme amb el personatge que interpreta Daniel Brühl, que és molt fred, esquerp, però que viu una combustió interna. D'altra banda –des d'un punt de vista de producció–, en un ambient nevat és més fàcil fer una pel·lícula que transcorre en el futur, perquè amb dos o tres elements en tens prou; ambientar una pel·lícula com aquesta en una ciutat la faria immensament sofisticada.
Quantes nenes van veure per triar la protagonista principal, abans de decantar-se per Claudia Vega?
Tres mil. De fet, en algun moment vam pensar que no podríem fer la pel·lícula tal com la teníem pensada, i que hauríem de canviar l'edat o el gènere al personatge. Però de sobte veus una noia i saps que és ella i no una altra. Té molt a veure amb la veritat que transmet.
Els efectes especials són molt mesurats, gens exhibicionistes. Com els van integrar en la trama?
El que teníem clar és que els efectes havien d'estar en un segon o tercer terme. Sempre corres el perill que el caramel que representen se't mengi la pel·lícula i hi hagi ganes de veure'n més. Passa sovint en el cinema de Hollywood. D'altra banda, volíem que moltes preses es fessin amb la càmera a la mà, per captar la naturalitat, i quan un element digital es mou al mateix temps que la resta d'elements del pla és més fàcil aconseguir aquesta integració. Crec que en un 90% de les preses la pel·lícula té un molt bon nivell en la integració dels efectes i la creació dels objectes digitals.
Abordar un gènere amb poca tradició en la cinematografia pròpia –com passa en el cinema català amb la ciència-ficció– és un inconvenient o un avantatge?
Sempre he pensat que era un avantatge. Molta gent deia que aquí no es pot fer, que no estem preparats. Però quan saltes aquest mur et trobes que hi ha gent disposada a finançar aquesta mena de pel·lícules i gent disposada a veure-les. El fet d'arribar en un terreny on no s'ha fet gairebé res abans et proporciona un terreny de conquesta amplíssim.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.