cultura

Gòtics i melancònics

Més enllà de les disfresses de personatges de còmic que ornamenten bona part dels assistents al Saló del Manga –aquests dies, a La Farga, l'excèntric és qui llueix indumentària convencional–, una altra estètica que triomfa al certamen és la vinculada a una certa sensibilitat sinistra i neoromàntica. Dels adolescents i joves que abarroten el recinte, molts es poden adscriure fàcilment a tribus com els gòtics, els emo o els steampunk: els serrells tapant mitja cara, el rímel als ulls i les ungles pintades de negre, la influència d'El Cuervo i Eduardo Manostijeras com a patró estètic, són moneda comuna.

Un look que connecta plenament amb la mirada de la il·lustradora Victoria Francés, ídol d'una legió d'aficionats que se senten identificats amb el seu univers llòbrec i boirós. Francés és objecte al saló de l'exposició retrospectiva Llum en la foscor –comissariada per Jaume Vidal– i hi ha presentada l'edició integral de la seva trilogia Favole (Norma).

Fascinació per la foscor

Conversant amb El Punt Avui, Francés confessa que “des de petita m'ha agradat el món de la foscor; ja els meus dibuixos infantils estaven basats en bruixes i vampirs, m'encantaven els malvats”. “Vaig néixer a València, però per raons professionals dels meus pares vam anar a viure a Galícia i allà em van fascinar els paisatges, les llegendes de les meigas i de la Inquisició...”

Les il·lustracions de Victoria Francés aborden alguns dels mites clàssics del fantàstic però des d'una perspectiva més romàntica que terrorífica. “M'interessa molt la imatge del monstre gòtic com a rebutjat social; hi ha molta gent avui en dia que se sent identificada amb els sentiments de la criatura de Victor Frankenstein. El que m'interessa del fantasma de l'òpera o del mateix Dràcula és la solitud, la tristesa, la sensació de diferència. Això és el que fa que molts nois i noies se sentin identificats amb aquests mites, perquè se senten incompresos.” A propòsit d'això, la seva opinió és que “l'èxit d'una nissaga com Crepúsculo beneficia una obra com la meva, fa que hi hagi més públic interessat en aquests temes i que busqui més material; però reconec que no l'he vista, no m'interessen gaire les pel·lícules per a adolescents”.

Sí que han influït en els seus dibuixos, en canvi, “molts escriptors, com Anne Rice, Brian Lumley, els poetes maleïts com Baudelaire, Edgar Allan Poe, Mary Shelley, Polidori, Lovecraft...; també algunes obres de Shakespeare com ara El rei Lear o Hamlet”. Pel que fa al cinema, “de petita vaig veure el Dràcula de Bram Stoker, de Coppola, que em va mostrar aquesta visió més emocional del vampir; és la pel·lícula que més m'ha influenciat estèticament. També m'han deixat petja les pel·lícules de Jim Henson Cristal oscuro i Dentro del laberinto, mentre que la imatgeria de Tim Burton és meravellosa. I, lògicament, m'encanten els clàssics de la Universal i de la Hammer.”

De tota manera, a Victoria Francés també li agrada reinventar-se i abraçar d'altres temàtiques: en el llibre El corazón de Arlène il·lustrava assumptes “d'actualitat i denúncia social” i a Misty Circus –del qual prepara la segona entrega– abordava el món del circ des d'una perspectiva decadentista: “ el que tinc clar és que no m'agrada avorrir-me i que encara que el mercat demani vampirs també necessito experimentar i arriscar-me”.

La visió creativa de Victoria Francés transcendeix els límits del paper: no només es fa servir ella mateixa com a model de molts dels seus dibuixos, sinó que tracta el look amb el qual es presenta a les entrevistes o les firmes de llibres com una extensió de la seva obra. “M'agrada anar més enllà del clixé d'il·lustrador i ficar-me en el meu món; per això cuido molt l'estètica en les meves aparicions públiques i en les sessions fotogràfiques. Crec que això forma part de la fantasia. Després de tot, el que hi ha darrere l'efectisme d'una il·lustració –les emocions, els sentiments, la nostàlgia– són absolutament personals”, diu.

Però tranquils, que ningú es pensi que l'artista dorm en un taüt: “en les meves aparicions sóc un personatge, un alter ego que no deixa de formar part de mi. Però no vaig

amb cotilla a comprar el pa”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.