Sensibles als personatges que circulen pels marges socials, els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne no ignoren que la lluita per la supervivència pot ser incompatible amb la solidaritat. Tanmateix, els cineastes belgues són uns humanistes que concedeixen als seus personatges la possibilitat de dignificar-se amb un gest fraternal. Mai no els abandonen, els recullen després de la caiguda i els donen una altra oportunitat. Amb aquest esperit han fet La promesa, Rosetta, El fill, El nen i El silenci de Lorna. I també Le gamin au veló (El nen de la bicicleta), on se'ls pot reconèixer en el personatge que interpreta Cecile de France, una perruquera que es fa càrrec d'un nen que viu en un centre d'acollida. Aquest nen, enrabiat amb el món, no comprèn que, absent la mare, el seu pare se'n desentengui. Però ell busca el pare, malgrat que aquest fins i tot li ha venut la bicicleta que el nen s'entesta a recuperar. Acollit per la dona, el seu malestar i rebel·lia el duen a acostar-se al mal, encarnat en un delinqüent que l'abdueix.

Tot és així de clar en aquest film dels Dardenne, en què, sense abandonar el realisme, opten per la simplicitat de la faula i fins i tot del conte de fades. Això perquè De France és com una fada que, si bé no té la capacitat de concedir-li tots els desitjos, està disposada a ajudar-lo. Per què? No hi ha explicacions psicològiques. No s'explicita que potser hi projecta un sentiment maternal. Ella encarna la fraternitat humana. És un film travessat pel malestar, però a la vegada ple d'esperança. I per què no? D'alguna manera també és hereu de l'esperit que va fer possible El lladre de bicicletes i altres faules neorealistes.