Talent i coratge! Els Castellers de Vilafranca van carregar ahir els dos castells més valorats de la gamma extra castellera, dues meravelles desbordants, el colossal tres de deu i la inabastable torre de nou sense manilles –una construcció que mai no s'ha pogut descarregar– i, a més, van rematar la millor actuació de la temporada descarregant el cinc de nou. D'aquesta manera, la colla més potent de tots els temps posava un colofó d'or i brillants a la millor campanya de la seva història, en la qual ha col·leccionat una sèrie mai vista de fins a nou castells de la màxima dificultat. Insuperable.

La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, plena amb gairebé 10.000 aficionats vinguts d'arreu del país, va viure ahir una d'aquelles diades que no s'obliden, amb uns Castellers de Vilafranca jugant al límit –marca de la casa, obliga– i tres colles més apostant també fins al màxim de les seves possibilitats: uns Xiquets de Tarragona convertits en una gran colla, uns Capgrossos de Mataró a l'altura del que se'ls ha d'exigir i uns Castellers de Sants que salven els galons de nou pisos. Van ser quatre hores i mitja de castellística d'alta escola, de la més alta acadèmia en el cas de la colla local.

I això que les coses no van començar bé per als Castellers de Vilafranca, que en primera ronda van llançar un primer atac sobre el tres de deu molt ben lligat al nivell de folre i de manilles, però que va fer la sensació que pecava d'una certa manca de convicció per part del tronc, que es va donar de primer moment.

Va ser tota una galleda d'aigua freda absolutament inesperada, però que va posar a prova l'enorme capacitat de superació de la colla. Els verds hi van tornar i, en la segona temptativa, la càrrega de la “cavalleria d'elit” va ser més decidida i la bèstia es va poder coronar davant l'eufòria de l'afició local, que es va tornar decepció quan el castell es va trencar. Carregar el tres de deu és un èxit incontestable que Vilafranca assolia ahir per setena vegada, però el fet de no poder-lo descarregar –mai ho ha aconseguit– deixava un regust agredolç igualment innegable entre els seus components.

Insaciables, però, els castellers vilafranquins no es van apartar del seu ambiciós programa i es van llançar tot seguit a l'altre examen de màxima exigència que havien preparat per a la diada, la torre de nou sense manilles, una construcció de la qual solament l'anunci ja causa espant. Vilafranca l'havia carregat un cop (2005), a més l'avalaven les dues torres de vuit netes descarregades enguany, però per Sant Fèlix el castell s'havia intentat infructuosament.

Però la incertesa davant d'un repte tan complicat va esdevenir admiració rendida quan, en una altra demostració sublim, gràcies a la qual van poder superar el camí de mines que suposa aquell ascens, els camises verdes tornaven a carregar una torre de nou sense manilles i alhora igualaven la gesta de Sant Fèlix del 2005 de coronar tres de deu i torre desmanillada en una mateixa diada. I com que encara no en tenien prou, amb més de quatre hores de lluita a l'esquena, els verds es van treure de la màniga un monumental cinc de nou (un castell que enguany solament la Colla Vella havia pogut completar), que van descarregar amb una seqüència d'escàndol. Brutal, brutal, brutal.

Els Xiquets de Tarragona, en la campanya més lluïda de la seva dilatada trajectòria, van ser els millors entre la resta de colles. Els matalassers van rubricar la segona “tripleta” del seu historial amb un cinc de vuit sobrat, amb un quatre de nou ben defensat i amb un tres de nou perfectament controlat. Colla gran de veritat. Molt bona actuació també la dels Capgrossos de Mataró, amb el tres de nou i el quatre de nou descarregats, i els Castellers de Sants van poder coronar el seu primer tres de nou de l'any, que van enlairar després d'haver-se apuntat un cinc de vuit de molt bona factura.