L'any 1994, Andrés Rabadán, acusat d'haver fet descarrilar tres trens al Maresme i de matar el seu pare amb una ballesta, va deslliurar-se de la presó per l'esquizofrènia paranoide que van diagnosticar-li els perits judicials. Per contra, va ser internat en un centre psiquiàtric penitenciari on, els vint anys següents, va aprofundir en els seus propis dimonis a través d'uns dibuixos i pintures d'una qualitat sorprenent i una funció quasi guaridora. Va ser a través de la divulgació de l'obra artística de qui al seu dia va ser conegut com “el boig de la ballesta”, que el cineasta català Ventura Durall va interessar-se pel personatge, a qui ha dedicat el documental El perdón i el llargmetratge de ficció Les dues vides d'Andrés Rabadán. El primer d'aquests films és el que es projecta avui (20 h), dins el cicle del Documental del Mes, al Museu del Cinema de Girona i a l'Ateneu Bar de Banyoles (el dia 10 també es podrà veure a Can Ninetes). El perdón (2009) recupera la història d'aquell crim per mitjà de testimonis, familiars, amics, psiquiatres i, sobretot, el mateix Rabadán. Al final de la projecció del documental, els espectadors de les dues sales, i de set mes de tot Catalunya, podran conversar amb el director a través d'una connexió webcast.