Ahir tot just Jabier Muguruza va portar a terme a Sant Sebastià l'estrena absoluta del seu onzè disc, Bikote bat (Resistencia, 2011) i avui ja el tenim a Catalunya, concretament a l'Auditori de Banyoles, on el germà gran dels Muguruza (Irun, 1960) actuarà aquesta nit, acompanyat només pel seu acordió i el piano de Mikel Azpiroz (22 h, 12 euros).

Amb la seva música intimista, delicada i poètica, Jabier Muguruza sempre ha estat molt rebut en els escenaris catalans. “Amb el disc anterior no vaig venir tant a Catalunya, potser per la crisi. Però aquest nou disc acaba de sortir i ja tenim previstos concerts a Banyoles, Lleida, Barcelona i el Vendrell”, afirma.

En aquesta gira ha decidit apostar per un format de duet “més portàtil” amb Mikel Azpiroz (“un pianista de luxe”) per adaptar-se a les noves pautes que marca la crisi econòmica, però també perquè el nou disc respira també aquesta mateixa senzillesa: de fet, Muguruza, Azpiroz i les intervencions puntuals de la vocalista femenina Mireia Otzerinjauregui completen pràcticament tot l'univers sonor del disc, juntament amb la col·laboració del nord-americà Jackson Browne, que canta en anglès a la cançó Lausoa kristalean.

En la part literària, hi han participat diversos escriptors bascos com ara Bernardo Atxaga, Iñaki Irazu, Harkaitz Cano, Gerardo Markuleta, José Luis Padrón, Lourdes Oñaederra, Rikardo Arregi i Javier Rodríguez Marcos. “Tinc la sort de poder col·laborar amb els cracks de l'escena literària basca”, diu Muguruza. I continua explicant: “El disc es titula Bikote bat (Una parella), com una de les cançons, que parla en concret d'una parella que viu una situació de crisi: hi ha alguna cosa que no funciona entre ells, però no saben com comunicar-s'ho. Totes les cançons del disc tenen llaços invisibles entre elles, una espècie de nexe comú, encara que siguin de lletristes diferents. “Jo sempre defenso cada disc com una obra unitària, tot i que ara es parli tant de cultura fragmentària i de la importància de les cançons per sobre dels discos.” Seguint l'exemple de Cohen, Muguruza té un bon propòsit: “Fer les coses seriosament, sense ser massa seriós.”