“La pluja és l'artista convidada d'aquest any a la Fira de Manresa”: amb aquest irònic sentit de l'humor es va expressar ahir Jordi Bertran, el gerent de la fundació organitzadora. La directora artística, Tere Almar, per la seva banda, va emular Raimon tot afirmant que “al meu país la pluja no sap ploure”, en clara al·lusió als aiguats que han marcat les dues primeres jornades. Molts dels espectacles de carrer van haver de cancel·lar-se, així com tres de les funcions incloses dins la programació de Firaescoles.

Si avui els Pont d'Arcalís s'atreveixen a cantar la seva famosa cançó Aigua, més aigua! al concert que tenen previst per a les dotze del migdia, n'hi haurà per petar-se de riure.

Amb l'astronòmica quantitat de litres per metre quadrat caiguts a Manresa entre dijous i divendres, no és estrany haver comprovat que l'ambient pels carrers de la capital del Bages ha estat una mica aigualit en comparació amb edicions anteriors.

Aquesta fira que ja comença a ser admirada arreu d'Europa pel seu impacte econòmic –un estudi recent demostra que genera 13 milions d'euros pels 1,2 que costa organitzar-la–, s'enfronta a les inclemències atmosfèriques sense perdre el somriure i l'orgull. Un orgull que es fa palès a les cares dels responsables, que han rebut tota mena de lloances amb l'espectacle inaugural Ballar la veu, una proposta de l'artista Perejaume sobre l'obra de Verdaguer, en què dos pianos van tenir el suport de la campana de l'església de Folgueroles.

Aquest innovador muntatge fa evident la riquesa del projecte dut a terme per Tere Almar, que amb aquest edició tanca el cicle de quatre anys com a responsable de la direcció artística de la mostra. Avui al vespre, quan s'abaixi el teló d'aquesta 14a edició, es tornarà a plantejar la continuïtat de la proposta, una continuïtat amb la qual es mostren d'acord tant Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, com el gerent de la Fira Mediterrània, Jordi Bertran. “Hi ha un nivell creatiu contemporani de primer ordre”, va manifestar a aquest diari, ahir al migdia, a la Taverna. “Si la cultura popular genera sentiments, com és el cas, la cultura popular serà més viva que mai”, va explicar Bertran.

“M'agradaria que la Tere Almar continués, perquè crec que el seu projecte no s'ha exhaurit i perquè ha sabut donar a la fira una personalitat absoluta”, hi va afegir.

Evidentment, en una programació que aposta per l'art contemporani en les cent vint-i-una propostes que presenta en el cartell d'aquest any, és impossible que tot entri dins la categoria de primer nivell. “La fira ajuda a crear discurs sobre la cultura d'arrel”, va comentar Almar, també ahir, abans de dinar: “Tot indica que comencem a ser adults i hem de treballar per consolidar-la, per saber barrejar els artistes estrangers amb els d'aquí.” Aquesta idea matriu va prendre forma a la vetllada de divendres, amb les actuacions de La Taraf de Haïdouks & Kocani Orkestar, procedents de Romania, Bulgària i Macedònia, que van omplir la sala gran del Kursaal, en una tempesta de ritmes gitanos.

En aquest sentit, divendres es va viure una barreja de sons i conceptes entre els quals cal destacar la cançó d'autor del valencià Feliu Ventura, que va presentar el disc Música i lletra, i la del gadità Javier Ruibal, amb el seu retorn a Pensión Triana; els aromes magrebins de l'Orquestra Àrab de Barcelona i la seva proposta més recent, Libertad; l'etnojazz de la cantant croata Tamara Obrovac; el cant d'arrel d'Apa; la música de cobla de La Principal de Júpiter, i la pizzica italiana proposada pel Canzionere Grecanico Salentino. Això sí, entre l'una i l'altra, va valer la pena exposar-se a les dures inclemències del temps per demostrar que, en l'àmbit musical, no sempre plou sobre mullat.

A la jornada d'ahir, en la qual, si més no a l'hora de tancar aquesta edició, encara no s'havien obert els paraigües, van destacar la proposta infantil dels Xerramequ Tiquis Miquis; el nou espectacle, Populina, del pianista Manel Camp i el saxofonista Llibert Fortuny; els concerts de Las Migas, Ginesa Ortega i Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb Pep Gimeno Botifarra, i el grup de pop Filippo Landini. Pel que fa a la proposta teatral, “l'assignatura pendent de la fira”, segons Almar, va destacar la representació de l'obra Habibi/Amado a càrrec dels aragonesos Producciones Viridiana.