La nena dels perquès
Sant Andreu recorda la figura de Montserrat Roig en el vintè aniversari de la seva mort amb familiars, amics i estudiosos
“Roig narra una versió femenina dels fets i vol
que la seva obra interpel·li el lector”
“Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria.” Això és el que diu un dels fragments de l'obra de Montserrat Roig que es van llegir ahir en l'homenatge celebrat al centre cultural Can Fabra de Sant Andreu, una trobada emotiva i personal que va servir per evocar la vida i l'obra de l'escriptora barcelonina, morta aquest dijous farà vint anys.
Familiars, amics i coneixedors de Roig van brodar –amb l'ajuda d'un públic atent i generós que comptava amb la presència, a primera fila, de la mare de l'homenatjada, que al març farà cent anys– un retrat polièdric que va esbossar la seva faceta de dona lluitadora pels drets de les dones, de periodista punyent i incisiva, d'activista compromesa amb els valors de l'esquerra i de narradora empedreïda, tant d'assaig com de ficció. En total, 45 llibres. “Quin gènere sortirà guanyador?”, es preguntava el fill de l'escriptora, el físic Roger Sempere: “La narrativa.” I hi va afegir: “La no-ficció encara és vigent perquè el país no ha canviat, i quan ho faci passarà a tenir un valor històric; en canvi, la narrativa tracta de temes universals.” La millor manera d'homenatjar-la és, segons Sempere, llegir els seus llibres. Literatura, aquesta és la clau per entendre una autora que, com va recordar Núria Gispert –exregidora i companya en la lluita política (en el PSUC) i feminista–, va créixer envoltada de llibres, en un entorn “d'estimació a Catalunya i a Barcelona”. “Aviat va entendre que la joventut pot transformar una societat mancada de llibertat.”
La professora de la Universitat d'Alacant Maria Àngels Francés va subratllar justament aquesta voluntat d'unir literatura i plaer, literatura i compromís: “Roig narra una versió femenina dels fets, i vol que la seva obra promogui la presa de consciència, interpel·li el lector.”
Més enllà del mite, la filòloga Betsabé García, que prepara la biografia de l'autora d'El temps de les cireres, va dibuixar una “escriptora que s'esforça per conèixer la doneta que porta a dins”. “Era la nena dels perquès i la seva mare la va haver de treure del col·legi de monges on anava perquè no sabien què fer amb ella, i la va portar a l'Institut Montserrat, on aviat va destacar per la seva curiositat sense límits.” García, que va lamentar que no hi hagi cap placa al portal del carrer Bailèn on va néixer Roig, va parlar de la gran “empatia” de l'autora, “característica de tot artista”.
Després d'un acte organitzat per l'Institut Català de la Dona fa uns dies, aquest és el segon homenatge que es ret a Montserrat Roig en l'aniversari de la seva mort. L'ha promogut l'Associació Cultural Tot Història, presidida pel nebot de l'escriptora, l'historiador Pau Vinyes, i s'ha fet a Sant Andreu. Roig hi va mantenir un vincle especial perquè hi vivia la seva germana Isabel. Amb ella va participar en la tancada de les dones de Motor Ibérica del 1976.
Per mantenir viu aquest “acte d'amor” que és la memòria, avui s'ha convocat un homenatge blocaire espontani obert a tothom.
Contravent recupera una sèrie d'articles
L'editorial Contravent acaba de publicar un recull d'articles que la intel·lectual va escriure en diversos mitjans, entre els quals hi ha l'Avui. Diari d'uns anys (1975-1981) suposa una crònica de la Transició i de “la generació dels fills forçats del franquisme” (títol d'un dels articles, publicat al Mundo Diario el 18.6.1976).
Roger Sempere defensa en el pròleg que, a través d'aquests textos, es perfila la Montserrat Roig “més catalanista i d'esquerres”, atès que la selecció –tria de l'editor Quim Torra, que va trobar per casualitat una carpeta amb els articles de Roig a l'arxiu de Sant Cugat, segons va explicar ahir– reflecteix “les idees i els pensaments embrionaris de l'autora que després anirà elaborant amb els anys”.
Tracta de temes com ara la dona davant de les eleccions, la vida a Barcelona, la política –apareixen personatges com ara Fraga i Gregorio López Raimundo–, i literatura –Maria Aurèlia Capmany, Baltasar Porcel...–. Per Sempere, els articles tracen, a més, l'evolució estilística de Roig.