La Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès no atrau més d'una vintena de persones a cada exposició que programa, però el seu lloc web, creat fa pocs mesos, ja ha rebut quasi set mil visitants de 68 països. Seria una dada que injectaria optimisme al sector si no fos que Ramon Sicart aclareix que tots dos sistemes condueixen al mateix resultat: ni una sola venda. El galerista vilafranquí, que dimecres va participar en una taula rodona sobre el futur de la professió convocada pel Bòlit a Girona, va admetre de fet que en els últims quatre anys ha venut només una peça, per 700 euros. Dolors Ventós, amb galeria a Figueres, va opinar que la seva funció “no és convertir-se en punts de venda”, sinó fer de transmissors entre artistes i públic, cada cop més difícil d'atraure, i per això ha hagut d'enginyar propostes com ara la de mostrar una única peça d'un sol artista al llarg d'una setmana, invitant l'espectador a asseure's en una butaca, amb una copa de vi, en completa intimitat amb l'obra d'art. Sicart, que també ha assajat iniciatives impactants com la d'apilonar totes les peces d'una exposició a la sala buida, com si fos un magatzem, va replicar que el galerisme “és una de les poques activitats de les quals fa vergonya dir que és un negoci”. A Marià Mascort, d'El Claustre de Girona, no n'hi va fer cap admetre que la seva representa “allò que es coneix com galeries comercials”, i en coherència amb aquesta línia va subratllar que mai demanen ni reben subvencions de cap classe. Mascort va coincidir amb Sicart que en el seu camp la presència a internet no assegura més vendes (“podria comptar amb els dits d'una mà els quadres que he venut per internet”), perquè es tracta de productes únics, no pas seriats, que la gent prefereix veure personalment, però va mostrar-se convençut que la xarxa ha transformat la relació entre clients i galeristes: “El que la gent vol ara se sap de seguida, i en el futur cada vegada serà més el públic qui decidirà els paràmetres de l'art”. Sicart hi estava completament en desacord: “Mai em deixaré portar pel que el públic digui que he d'exposar”, encara que això li costi, com va explicar, haver-se quasi arruïnat. En tot cas, tots tres van coincidir que la seva condició perifèrica ha agreujat la situació de crisi i van apostar per la presència a fires internacionals, donat que “el 80% de la facturació prové de vendes a col·leccionistes estrangers”.