El coreògraf Cesc Gelabert va rebre l'encàrrec d'investigar sobre la sardana, després d'haver treballat sobre el teatre tradicional japonès. El resultat és una sardana que, en comptes de lloar la verticalitat, adopta un nou pla: el de l'horitzontalitat. La peça, que va servir per estrenar amb una bona resposta de públic i crítica, la darrera edició del festival Grec, arriba ara a Sant Cugat.
El treball no és únicament del ballarí. També hi han fet aportacions significatives Perejaume, que mostra un espai escènic a partir d'unes teles movibles amb una perspectiva juganera, i Borja Ramos, que s'ha encarregat de cosir les partitures amb la seva orquestració. També en la vessant musical hi apareix ell nom propi de Carles Santos. El resultat és una proposta que no s'oposa a la sardana tradicional (ni a les colles sardanistes), sinó que li dóna un punt de vista per obrir la sardana al segle XXI.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.