El valor dels conceptes

La música de cobla ha estat representada en la Fira Mediterrània a través de diferents propostes poc usuals en el món coblístic que han lluït alguns denominadors comuns: totes plegades han coincidit a difuminar a tots nivells els límits estètics i formals que s'assignen d'antuvi a la cobla, i han palesat la seva versatilitat com a formació instrumental mentre evidenciaven que no està lligada en exclusiva a la sardana. I menys encara, al sardanisme.

Les paraules són importants, i és bo no barrejar-hi conceptes. Una regla bàsica és que cobla i sardana no són un binomi tancat, i que l'equació sardana + cobla = sardanisme és un error. La cobla i el sardanisme són dos elements diferenciats que treballen amb la sardana de maneres diferents. Els uns des de l'àmbit lúdic i social, i els altres des de l'àmbit musical i artístic. Poden coincidir, però no cal que ho facin, i mirant els projectes artístics de moltes cobles, és palpable que cada cop ho fan menys. La constatació pot provocar incomprensions, ràbies i incontinències dintre del sector, de mena poc reflexiva, però només cal obrir els ulls i la ment. L'evolució de la gestió del sardanisme, especialment el qui se'l mira com una religió, està provocant un dissociació per la qual la cobla se sent cada cop menys part dels paràmetres d'una festa sardanista que artísticament no la potencia. La Fira Mediterrània ho ha deixat ben palès, i ara només cal que el públic no sectorial visualitzi la sardana com un element festiu i cultural en què els valors afegits són qüestions personals. Perquè de fet, el públic objectiu dels nous projectes de cobla és justament el no sectorial, el poc avesat però que està massa mediatitzat per apriorismes conceptuals falsos. Per això és important que cada concepte tingui un nom, i a Manresa ha quedat força clar.