Arran de l'article de la setmana passada en què parlava del silenci de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) envers als famosos festivals de referència (una terminologia que s'haurà de renovar), una ànima amiga em va remetre via correu electrònic el llistat amb el qual treballa l'esmentat organisme institucional. En relació amb la música, als cinc que ja existien en temps del conseller Tresserras, és a dir, Sónar, Jazz de Terrassa, Tradicionàrius, Barna Sants, Mercat de Música Viva de Vic i Torroella de Montgrí, se n'hi afegiran dos més: el Festival de Música Antiga dels Pirineus i el Primavera Sound.

Set és un número màgic i no per la coincidència amb el nombre de nans de la Blancaneus. No vull entrar en valoracions si en aquest llistat, en el cas que fos el definitiu, hi són tots els que mereixen ser-hi, o si tots els que hi són mereixen estar. En realitat, tinc els meus dubtes. Constato, això sí, que entre aquests set escollits, no hi ha cap organitzat per la productora The Project, que en realitat és l'empresa catalana més prolífica en el terreny dels festivals i la que nodreix de música altres festivals de referència teatrals com el Grec. Imagino que aquesta marginació no es posarà gens bé a Tito Ramoneda, Joan Roselló i companyia, que són els pares de criatures tan importants com el de Jazz de Barcelona, el de Guitarra, el de Cajón o el Gospel.

Tampoc no hi és el Festival del Mil·lenni que, no ens enganyem, omple un forat importantíssim. O els festivals d'estiu, tant el de la Porta Ferrada com el de Cap Roig, que banyen de música de categoria les vetllades de juliol i agost. Evidentment, no poden ser-hi tots els que es fan, perquè si alguna cosa comença a sobrar en el calendari català, són festivals de música, que en les últimes èpoques han crescut com bolets per tota la geografia catalana fins a formar un autèntic festival de festivals.