Torna la llavor de la sarsuela catalana
Òpera Còmica de Barcelona presenta, des d'aquest divendres i fins diumenge al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, L'esquella de la Torrassa. És la particular adaptació de Viviana Salisi i d'Artur Arranz de l'Esquella de la torratxa (Teatre Odeon, 1864), de Frederic Soler, Serafí Pitarra, amb música de Joan Sariols, una de les primeres sarsueles catalanes. Aquesta va ser la primera obra del dramaturg estrenada en un escenari públic de Barcelona i va esdevenir el primer gran èxit. Utilitzava el català de carrer i no el que es valorava en els Jocs Florals.
Pitarra va fer en aquesta obra una sàtira d'un alcalde cacic de poble. L'esquella... va ser la primera d'un repertori que va batejar com a gatades, que, a part de representar-se, també s'editaven en text. El 1872, el mateix editor va fundar una revista satírica de crítica política de molta incidència social que li va plagiar el nom: L'Esquella de la Torratxa, es va publicar fins al 1939.
A mitjan segle XIX, tot just s'iniciava una línia de teatre en català amb Josep Robrenyo. El gènere de la sarsuela catalana també era incipient i, fins llavors, poc popular. Es poden citar dues sarsueles, i bilingües, a L'esquella...: Setze jutges, amb lletra de Manuel Angelon, i L'Aplec del Remei, amb lletra i música de Josep Anselm Clavé, estrenades totes dues al Liceu el 1858.