Com arriba un català a dirigir una companyia de dansa contemporània a Austràlia?
D'una manera inesperada. L'estiu del 2008 em van convidar a fer una coreografia per a la Sydney Dance Company. Ja en feia 20 que treballava a Londres i tenia companyia (la Rafael Bonachela Company). Quan vaig arribar, em vaig assabentar que buscaven nou director. La premsa es va creure que jo estava auditant. Però jo només tenia al cap acabar la feina i tornar a Londres. A meitat del taller, m'ho van proposar. Els vaig dir, d'entrada, que no volia abandonar la meva companyia a Londres. Havia lluitat molt a Europa per arribar on era. Quan em van dir que no era indispensable que ho deixés, m'ho vaig replantejar. Fa un any que visc a Sydney.La veritat és que recuperar la llum i el sol de Catalunya a Sydney m'ha canviat la vida.
On està la Bonachela Company?
Congelada.
Es pot deixar en pausa un cos de ball?
El nom continua existint. La meva és una companyia de projecte amb sis ballarins que, any rere any, rebia el suport de l'Arts Council per continuar treballant. El projecte durava 10 mesos i després s'havia d'aturar mig any. Ara treballo amb un cos de ball de 16 ballarins que tenen contracte els 12 mesos de l'any. Puc reprendre idees, que havia deixat aparcades. Ara la meva obsessió és variar les peces.
La concepció del ball a Sydney és la mateixa que a Londres?
Considero el meu treball universal. No està arrelada com el flamenc aquí o la cultura aborigen de Lemi Ponifasio (que van actuar al Mercat la setmana passada) de Nova Zelanda. El que creo a Londres, també ho puc desenvolupar a Nova York o Barcelona o Sydney. La meva dansa és abstracta i molt física. Parla d'estats emocionals. Quin públic no té emocions?
Avui tothom clama el cel si els investigadors marxen a l'estranger. Amb la dansa és un fet natural...
Quan vaig començar, d'entrada, necessitava educació: D'un noi es podia esperar que fos empresari o futbolista, però no ballarí. Ara hi ha més consciència, però cada cop que vinc, em trobo ballarins que em diuen que costa treballar.
És habitual l'exili professional?
En dansa tothom està barrejat. Arreu d'Europa, trobes ballarins espanyols. A Anglaterra accepten i paguen el talent de fora. A l'Estat, si no ets espanyol et costa molt més temps entrar: Quan no hi ha diners, s'escombra cap a casa.
Com a director, els ballarins es busquen o es troben? Hi haurà traspàs d'artistes cap a Sydney?
Hi ha 20 ballarins d'Europa que vénen a Barcelona a fer una classe amb nosaltres només perquè jo els conegui. Quan trobo algú que m'interessa, l'aviso que quan trobi una plaça, l'agafaré. A vegades passen anys per quadrar agendes.
Si arriba la companyia de Sydney a Barcelona, en bona part és gràcies a Bonachela, diuen al Mercat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.